Un àlbum de bitllets

Fent endreça al despatx de casa, vaig trobar un àlbum titulat Bitllets en la història de Girona. Aquesta publicació que fa un recorregut per diverses èpoques del paper moneda de casa nostra, va ser editat l’any dos mil pel Diari de Girona. El període més proper a nosaltres, quant a emissió de bitllets locals, es remunta a la Guerra Civil (1936-1939). Des dels temps de regnat dels comtes d’Empúries, Castelló tornava a tenir moneda pròpia, això sí, en aquesta ocasió supeditada al Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 21 de setembre de 1936. A Catalunya es va crear una emissió per un import de vint milions de pessetes amb un total de tres valors diferents: 10, 5 i 2,50 pessetes.

A Castelló, s’imprimiren unes altres xifres i tres tipus de paper que només tenien valor dins el terme municipal. De petita a gran, aquestes eren les quantitats que circularen: 5 i 50 cèntims i 1 pesseta. Aquests es van emetre l’abril de l’any 1937 i estan signats per l’alcalde d’aleshores Josep Bordas de la Cuesta, el dipositari Joan Costa i el conseller financer municipal Joan Caufapé. A la part superior esquerra de tots tres hi apareix el dibuix del castell de Castelló (actualment utilitzat en el logotip oficial de l’Ajuntament) i a la part superior dreta la numeració de cada unitat. Al revers hi veiem el dibuix d’una filigrana amb el valor de 5 cèntims. En els dos restants el d’una pesseta i cinquanta cèntims, també la numeració oficial i una il·lustració de la Casa Gran.

En aquest àlbum també hi apareixen altres poblacions gironines i alt-empordaneses, així és el cas del poble d’Empori o el de Sescebes d’Empordà. Quins pobles són aquests? Recordem que en la mateixa època que aquests bitllets tingueren validesa uns quants pobles, viles i ciutats, el nom dels quals tenia alguna relació amb el santoral, amb el règim monàrquic o amb l’ordre eclesiàstic foren canviats. El cas d’Empori és ben proper a nosaltres, és l’actual Sant Pere Pescador, pel que fa a Sescebes d’Empordà és Sant Climent Sescebes. A mesura que els municipis catalans eren ocupats per l’exèrcit feixista es restabliren els anteriors noms i el paper moneda local fou anul·lat i retirat de circulació.