Cacau festiu

Molt abans de menjar castanyes i panellets, encara en màniga curta, ja sentia a la ràdio propaganda de torrons. Semblaria que després de tants anys negant l’evidència i advocant per les celebracions més nostrades, ara que tot just i a dures penes m’havia acostumat al Halloween i entenia que per Tots Sants, com a la vida, «tricki or treat» i el que cal és adaptar-se, resulta que va aparèixer el Black Friday amb la necessitat de comprar de tot i més per no desaprofitar les ofertes i per avançar-nos a un Nadal que ara mateix, de tant sentir-ne a parlar, no sé si està per venir o ja el tinc amortitzat.

Per si no n’hi hagués prou, començo a escoltar que s’està posant de moda les celebracions pel dia d’acció de gràcies, però no al nostre estil de fer una romeria, una processó o quelcom similar, sinó que del que es tracta ara és de menjar un gall dindi farcit que no estigui indultat i al voltant d’una bona taula amb tota la família.

Em fa patir també que tinc uns amics holandesos que celebren Sant Nicolau per aquestes dates, que ve a ser com una mena de celebració tradicional de l’advent amb regals per als nens tot encarant Santa Claus, que ja no ens en recordem perquè el tenim més que assumit, però que va ser molts anys objecte de debat a casa nostra per la seva competència deslleial amb els nostres Mags de l’Orient. No m’estranyaria en absolut que els caps pensants del màrqueting mundial, autèntics creadors d’anhels convertits en tradicions a tots els països consumistes com el nostre, apostessin també pel vell Nicolau, pel gall dindi o per ambdós a la vegada, per a poder incrementar ingressos afegint una festa més al cacau jocós que se succeeix en els mesos de novembre i desembre.

De vegades em costa ubicar-me en aquesta època de barrija-barreja. No voldria que semblés que soc una mena de mister Scrooge (una altra tradició importada) infeliç entre tanta celebració, però potser el que un, posats a demanar, voldria és menys consumisme i més fraternitat perquè, tal com estan evolucionant les coses a escala política i social al nostre planeta, fa tota la impressió que fem servir les compres de manera compulsiva per no pensar massa en la que ens pot caure en un futur més o menys proper. Quelcom semblant a donar una puntada endavant a la pilota que quan caigui allà on sigui, ja la jugarem.