La casualitat ha volgut que Figueres recuperi la seva Nit del Comerç la vigília d’una de les bèsties negres. O almenys així es pensava fa uns anys. Un Black Friday que, després d’aterrar a casa nostra fa poc més d’una dècada de la mà d’aquella cadena sense ximples, ha acabat arrossegant qualsevol activitat econòmica l’últim divendres de novembre i més enllà, perquè la seva allargada ombra també s’ha estès a la setmana anterior i, fins i tot, a la resta del mes.

Però podem estar tranquils. Després de viure i veure aquest esdeveniment impulsat per Comerç Figueres Associació i EMPORDÀ, amb la complicitat de l’Ajuntament de Figueres, hem de ser optimistes. És cert que el sector comercial té dificultats, com ja va passar en el passat i, indubtablement, tornaran en el futur. Ja em direu quina activitat ha deixat d’estar mai subjecta a transformacions acompanyades d’incerteses, però també de noves oportunitats. Però aquí ens hem acostumat a veure el got mig buit i la cosa ve de lluny. Tenim més interès a furgar les ferides que en posar-hi remei. I això no és cosa ni d’uns colors ni d’uns altres. Ja voldríem ara sentir polítics com Alexandre Deulofeu qui, a mitjans dels seixanta del segle passat, augurava que Figueres seria la ciutat del futur i un dels centres d’Europa. ¿Què us sembla si, d’una vegada per totes, deixem els planys de mirar de reüll i aprofitem les nostres fortaleses, que no són poques?

«Si una cosa em va recordar la Nit del Comerç, és que Figueres i la seva gent varen tenir visió de futur»

Si una cosa em va recordar la Nit del Comerç, és que Figueres i la seva gent varen tenir visió de futur. Alguns dels comerços guardonats obriren portes poc després de la guerra del Francès; de la cobertura de la Rambla; de l’obertura del primer institut d’ensenyament mitjà; de l’arribada del tren; de la creació del Parc Bosc; dels edificis noucentistes i modernistes; de la construcció de nous barris; de la conversió del Teatre - Museu Dalí o de l’arribada de l’euro, entre altres. És a dir, sense tenir moltes de les oportunitats que avui la ciutat ofereix i, malgrat això, han arribat a celebrar el seu aniversari i a veure reconeguda la seva tasca. I us puc assegurar que molts d’ells, amb les ganes de recuperar l’orgull figuerenc que ara només reservem per a les cròniques d’època. Figueres, la seva gent i per extensió, tota la comarca hi sortirem guanyant.