Paral·lel 46

Pastorets: 100 anys

«En aquest centenari, es faran diverses activitats, exposicions i tota mena d’actes; això no només és bo, sinó que és necessari per donar a conèixer tota la tasca duta a terme el darrer segle, les vicissituds i, a més, poder comprovar el suport social que ha rebut de la ciutat de Figueres al llarg de tots aquests anys»

Representació dels Pastorets de Figueres.

Representació dels Pastorets de Figueres. / Conxi Molons

Alfons Martínez Puig

Alfons Martínez Puig

És molt probable que la majoria dels figuerencs tinguin més d’un record associat als Pastorets, l’obra és una «sarsuela pastoril» com s’explica al llibre de la seva història editat l’any 1998, i quan em refereixo a records associats no només em refereixo a les festes de Nadal que encetem ben aviat, sinó a elements personals que t’acaben lligant amb aquesta vella representació que enguany compleix cent anys. De fet, aquesta representació que ha arribat fins als nostres dies des del Nadal de 1923 ha passat de ser una obra de teatre que es feia des del Patronat de La Catequística a convertir-se en una associació cultural de la ciutat que interactua de tal manera que, des de fa temps, és la pedrera teatral d’una bona colla de persones que s’han acabat dedicant al món de la interpretació.

Recordo anar de petit a veure’ls a La Cate acompanyat dels meus pares, després jo era qui portava les meves filles; pel camí hem anat al Jardí o a La Cate, però l’obra sempre hi és, i sempre t’evoca un temps passat que potser no has conegut, però amb el qual sí que et sents identificat. Formem part d’una societat de base judeocristiana, que cada vegada és més multicultural i amb diversitat religiosa, tot i això, els Pastorets romanen com fa un segle.

«Aquests dies de Nadal, hem de tornar-los anar a veure, els Pastorets. A gaudir, recitar en veu baixa els textos i taral·lejar les velles melodies, ara i per molts anys més»

La música i els diàlegs, amb petites variacions que ens evoquen o bé l’actualitat o la connexió amb el territori, fan que siguin entranyables, però, alhora, demostren una flexibilitat amb els nous temps que els fan atractius a les noves generacions de manera que penso que queda garantida la seva continuïtat. En aquest centenari, es faran diverses activitats, exposicions i tota mena d’actes; això no només és bo, sinó que és necessari per donar a conèixer tota la tasca duta a terme el darrer segle, les vicissituds i, a més, poder comprovar el suport social que ha rebut de la ciutat de Figueres al llarg de tots aquests anys.

Tot i això, pensem que aquests dies de Nadal, hem de tornar-los anar a veure, a gaudir, recitar en veu baixa els textos i taral·lejar les velles melodies, ara i per molts anys més.