Poques etapes de la vida es viuen amb un debat tan intens com l’adolescència. D’entrada, les interessades i els interessats visualitzen per primera vegada de forma conscient aquests anys de creixement i desenvolupament, on proven d’entendre qui són, on van i com estableixen relacions amb les persones del seu entorn. Per altra, les famílies miren d’encaixar tots aquests canvis, que no són pocs. Per sort, la majoria dels adolescents gaudeixen d’una bona salut física i mental, de fet alguns estudis suggereixen que els actuals no tenen més problemes que els d’abans. Segurament, cada nova generació s’enfronta a nous desafiaments únics i que poden dependre, a la vegada, de la cultura, ubicació física i altres factors.

Les evidències indiquen, però, que hi ha una preocupació global per l’ús excessiu dels telèfons mòbils entre els adolescents. Des de fa unes setmanes, llegim notícies sobre un grup anomenat Adolescència lliure de mòbil. Una comunitat nascuda al Poble Nou de Barcelona que pretén limitar l’accés als mòbils fins als setze anys. La campanya també té per objectiu aconseguir que el nen sense telèfon deixi de ser l’estrany de la classe. Aquesta guspira ja ha saltat de la capital a municipis de tot Catalunya i també està sent imitada arreu de l’estat. És un pas més enllà de les restriccions que alguns centres, inclosos alguns de l’Alt Empordà, han imposat per prohibir l’ús dels telèfons a l’interior dels recintes. Una iniciativa que ha obligat Educació a treballar en un pla comú arreu del país.

Mireu, jo no soc massa de prohibicions. Encara més, crec que imposar-les en aquesta edat pot tenir l’efecte contrari sense un gran consens social. El mòbil no és el problema, sinó l’ús que se’n fa i, per tant, la reflexió ha d’anar més enllà de les aules. Fa uns dies, veia passejar una parella amb una criatura de curta edat asseguda en una cadireta amb un telèfon a les mans. De debò que no hi havia res més al carrer per entretenir-la, em vaig preguntar. I afegeixo: Si els adults també ens passem el dia mirant compulsivament les nostres pantalles, quin exemple estem donant? A veure si al final més que demonitzar la tecnologia, la solució implicarà conviure-hi saludablement a qualsevol edat.