La tele

Recordo que quan jo era petit mirar la tele era gairebé un ritual. Es podia comparèixer de manera individual o familiar a l’hora prevista davant del televisor amb ànim de gaudir d’un programa, sempre sota la premissa d’una puntualitat que només l’emissió de més anuncis del compte podia trencar. D’aquesta manera ens assèiem els divendres havent sopat al sofà per a veure el Un, dos, tres... responda otra vez, o cada dilluns a les sis de la tarda en Vickie el vikingo.

Eren temps d’una sola tele al menjador amb un blanc i negre fidel reflex d’aquell país on el comandament a distància el tenia només l’inquilí del Pardo. L’endemà, a l’escola, a la feina, com que tothom havia vist el mateix, s’iniciava un àvid debat sobre els avatars dels personatges i les seves vivències vistes a la petita pantalla.

Ha canviat la manera de mirar la tele. Res ja no és el que era, la tele ja no és la tele, avui en dia funcionen plataformes lliures o de pagament, espanyoles o estrangeres, amb programació i continguts setmanals, diaris o a la carta. Els usuaris consumim continguts audiovisuals com ens dona la gana sense estar condicionats pels horaris de màxima audiència. Ara som nosaltres mateixos els que ens podem assignar les emissions a consumir i la cadència de la dosi subministrada.

"Seguim tenint televisors, però també ens són vàlids des d’un ordinador a un telèfon mòbil passant per una tauleta"

Òbviament que l’endemà ningú ha vist idèntiques coses, ans el contrari, els esforços del personal van més dirigits a trobar algú que sigui follower de la seva mateixa sèrie que un mira per poder-ne comentar el contingut, que no pas a comentar la pel·lícula que van passar o el que va dir fulanet ahir a la nit en prime time televisiu.

I per descomptat que aquesta nova manera de mirar la pantalla s’ha endut per davant aquest electrodomèstic, ja que ha canviat també la naturalesa dels suports que utilitzem per a fer-ho: seguim tenint televisors, però també ens són vàlids des d’un ordinador a un telèfon mòbil passant per una tauleta.

Queda clar que amb aquestes noves condicions la satisfacció dels espectadors és a priori millor: s’amplia l’assortiment i les possibilitats de gaudi. Encara que el que sembla que més comunament succeeix és que ens passem les hores decidint què veurem fins que arriba l’hora d’anar a dormir.

Subscriu-te per seguir llegint