Militarisme creixent

El nivell d’alarma social generat per l’etern conflicte a l’Orient Mitjà, que fa 75 anys que dura, no ho oblidem, ja que no va començar el 7 d’octubre amb els atacs terroristes de Hamàs, sinó amb l’ocupació de Palestina per Israel, primer amb cobertura legal, amb una partició colonial feta a mida dels interessos de la Gran Bretanya, després per les successives guerres que Israel ha lliurat amb la complicitat d’Occident i, finalment, aquests darrers anys amb una extensió de l’apartheid, més criminal que el de Sud-àfrica amb els negres, no pot amagar una realitat que sovint s’oblida, el militarisme i armamentisme creixent, en un context d’augment de la despesa militar per les grans potències, especialment de l’OTAN (i de tot el món occidental en general o el Nord global, com vulguem dir-li), producte de la seva pèrdua de pes imperial i com a reacció a un creixent món multipolar que el Nord global, amb els EUA al capdavant, no accepta, i amb una Europa anant a remolc dels EUA, que aviat no li quedarà cap crèdit moral ni polític davant el món, com referent de la democràcia i els drets humans. El rerefons de les actuals guerres, les oblidades, les silenciades i les més mediàtiques és aquest, no ens enganyem. També les provocades o les que aparentment han sigut iniciades o atribuïdes a uns països, però que en realitat han sigut una reacció a les guerres encobertes, atacs de falsa bandera, moviments socials híbrids, revolucions de «colors», intents de cop d’estat, en fi, les diferents estratègies que tenen les potències occidentals i els seus serveis secrets, ara anomenats d’intel·ligència, per tal de desestabilitzar un país, manipular l’opinió pública, crear organitzacions aparentment contestatàries, però que són dissidència controlada, etc.

Molt de tot això està succeint al que queda de Palestina, que insisteixo, l’apartheid l’ha deixat reduïda a la mínima expressió, més deplorable i més genocida, que la que es practicava a Sud-àfrica amb la població negra (o Rhodèsia, avui Zàmbia i Zimbàbue amb el colonialisme), i sense sancions econòmiques de la «comunitat internacional». Les dues vares de mesurar ara i la doble moral, en la qual s’està abordant avui la suposada «guerra» entre una potència nuclear, amb un dels millors exèrcits del món, amb els serveis secrets més prestigiosos (ja que assessoren multitud d’exèrcits, governs i estats –no cal anar molt lluny, amb el cas Pegasus–) i una sèrie de grups armats, amb un país sense exèrcit, sense infraestructures i sense capacitat d’operar com Estat, és lamentable i el pagarà sobretot Europa, amb un distanciament encara més gran de les poblacions del Sud global, que no oblidem que sumen la majoria del planeta.