Tramuntanades

Un món millor

"Sembla que no treballem per a la nostra pròpia millora, si per això entenem observar-nos, veure, conèixer-nos, comprendre, llimar els nostres defectes i no culpar els altres dels nostres problemes"

Maria Crehuet

Maria Crehuet

Ningú no pot construir un món millor sense millorar les persones. Cadascú ha de treballar per a la seva pròpia millora». Una frase de Marie Curie (1867-1934), física i química, reconeguda amb dos premis Nobel. I una reflexió filosòfica que s’ha fet servir al llarg dels segles, perquè ja uns 600 anys aC, al llindar de l’entrada de l’oracle de Delfos, hi havia gravada una frase que acabava dient: «Home, coneix-te a tu mateix», frase que, coneguda per Sòcrates, la va predicar i promoure durant la seva vida, i sovint se li atribueix. Però sembla que no treballem per a la nostra pròpia millora, si per això entenem observar-nos, veure, conèixer-nos, comprendre, llimar els nostres defectes i no culpar els altres dels nostres problemes.

Sembla que tot el que ens envolta està encaminat a conduir-nos pel camí contrari i ens aboca a: l’ambició, que ens fa escalar a costa de qui sigui; l’enveja, que ens fa voler ser i/o tenir més que els altres; l’egoisme, que ens porta a pensar només en el nostre benestar material; l’avarícia, que ens fa acumular allò que no necessitem en detriment d’altres que sí que ho necessiten; la vanitat, que ens fa treballar per a obtenir un cos de bellesa estàndard. I segurament podríem seguir. I si cadascú de nosaltres no treballem per a la pròpia millora, potser no aconseguirem mai acabar amb aquest horror que ens envolta: guerres a nord i sud, conflictes en molts indrets que potser no acaben de tenir caràcter de guerra, però que són igualment terribles, espoliació del planeta en zones claus per a la supervivència de tothom i de la pròpia Terra i només per enriquiment d’uns quants...

Però ens continuen enganyant prometent-nos la felicitat si comprem, si fem, si anem... Aquesta setmana passada, que els diaris han anat plens del nou conflicte bèl·lic, en un d’ells, en una pàgina de l’esquerra i a tota plana, hi havia un reportatge titulat «Els mapes de la guerra», amb dibuixos i explicacions del problema. I just a la pàgina de la dreta, també a tota plana, un anunci d’una empresa de viatges oferint diferents opcions pel pont de desembre...

No estic en contra que optem per l’esbarjo i que viatjar n’és un de molt estimulant, però, des d’una visió de la humanitat com un tot, és més aviat incongruent. Si a un tot li falta alguna part o si alguna d’elles no és correcta, el tot no pot funcionar.