Tinc una cosa al pit. I ara què he de fer?

Bon dia –li diu una amiga a una altra–. «Saps què? M’he notat una cosa al pit que no tenia. Almenys és el que em penso». L’amiga li respon: «Què m’has dit que et passa? Que t’ha sortit un bony a la mama? M’has dit al pit però, a quin lloc i quin pit? Des de quan el tens? Quina mida té, és com un cigró o més petit o més gran? T’has donat un cop i penses que això t’ho ha pogut provocar?».

Aquesta introducció, que d’entrada és una conversa entre amigues, podria ser ben bé una entrevista entre una pacient i el seu metge. Perquè quan una dona es nota un bony al pit, tan bon punt se n’adona, ho hauria de consultar, amb el seu metge de família o amb el seu ginecòleg. Ambdós li faran unes preguntes similars a aquestes de la conversa que han tingut aquestes amigues. El metge li proposarà de fer una exploració mamària i dels ganglis, centrant-se sobretot en els axil·lars. La resta de passes a seguir per arribar al diagnòstic també estan protocol·litzades i s’aniran fent tot seguint el seu ordre.

Aquesta conversa ens serveix també per fer memòria del que hem de tenir en compte quan estem davant d’una situació com ara aquesta, ja que pot significar l’aparició d’un càncer de mama. Cal dir que, primer de tot, hauríem de potenciar els factors protectors, com ara l’alletament matern. De factors de risc i/o no protectors n’hi ha d’altres que no són modificables i, per tant, no s’hi pot fer res. Però sí que n’hi ha uns quants dels afavoridors sobre els quals sí que s’hi pot actuar. Són la reducció del consum d’alcohol, evitar l’obesitat, mantenint un pes saludable i això encara és més important a partir de la menopausa i fer activitat física de manera regular. Les mesures preventives serveixen per disminuir l’impacte d’aquesta malaltia.

Cal que parlem ara del diagnòstic precoç. El diagnòstic precoç serveix per detectar una malaltia tan aviat com és possible. S’ha de tenir en compte que aquest és el tumor, el càncer de mama, més freqüent en les dones, sobretot en les que tenen més de 50 anys i que la seva detecció, quan es fa en una etapa molt inicial, quan encara no hi ha molèsties, fa que el percentatge de guariment sigui molt més elevat. El diagnòstic precoç, en aquest cas, es fa amb la mamografia. Hi ha un programa de detecció del càncer de mama. Segons el seu protocol, es recomana fer una mamografia a totes les dones, de la franja d’edat entre els 50 i 69 anys, un cop cada dos anys. Però això és modificable si hi ha factors que ho suggereixen. El diagnòstic precoç d’aquesta malaltia en millora el pronòstic i la qualitat de vida de la dona afectada.

El càncer de mama és un tumor maligne en el teixit de la glàndula mamària, que pot envair teixits propers o disseminar-se a altres parts del cos. Quan passa això es parla de metàstasi i el tractament és el del càncer de mama amb metàstasi.

Cada any, hi ha un dia establert a parlar d’aquesta malaltia, perquè les mesures preventives i el diagnòstic i tractament precoços han estalviat moltes morts. Preocupar-se’n a temps actuant preventivament i potenciar els factors que l’eviten s’han demostrat eines molt útils per evitar la seva aparició.

Subscriu-te per seguir llegint