Ser ciutadans: netejar més o embrutar menys

No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta». Una frase bonica. Però també real. I, al mateix temps, una solució, si volen massa utòpica, a un dels grans maldecaps que tenen molts alcaldes, de l’Alt Empordà i de fora. La neteja, la cura dels espais públics compartits i, parlem clar, la seguretat, s’han convertit en un focus constant de demandes dels ciutadans cap als representants polítics. I són demandes raonables. Els ajuntaments i la resta d’administracions públiques han de procurar que els carrers estiguin nets, ben arreglats i que els ciutadans puguin sentir-se còmodes passejant per places, parcs i jardins. Ara bé, els ciutadans no tenim cap responsabilitat en què aquests mateixos carrers estiguin nets?

«No es pot aconseguir un poble net i endreçat si no és amb la col·laboració de tots», va escriure la setmana passada en un ban municipal, l’alcalde de Portbou Gael Rodríguez per lamentar «actituds incíviques» al municipi després que un veí apartés unes tanques per passar amb el seu cotxe per una zona en obres malmetent el recent asfaltatge. La reivindicació del jove alcalde portbouenc també l’hem llegit sovint, en termes semblants, a les xarxes socials del seu homòleg figuerenc. («Les normes han de ser iguals per a tothom i a tota la ciutat», escrivia Jordi Masquef el mes d’agost després que la Guàrdia Urbana retirés barbacoes i taules dels carrers de la ciutat). I segur que també ho podrien compartir Anna Massot a Castelló d’Empúries, Míriam Lanero a la Jonquera, Josep Maria Martínez a Roses...

No es tracta d’anar pel carrer delatant a qui tira un paper a terra, ni d’avisar a la policia per cada adolescent que vagi amb patinet per la plaça, ni d’anar a escoltar porta per porta de l’edifici a veure qui posa la música massa alta. Es tracta que tothom, sigui qui sigui, ha de saber el que es pot fer i el que no.