La Salut de Terrades

Aquest diumenge passat vaig anar amb la família al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades. Vam aparcar el cotxe al costat d’un petit parc infantil que sembla aturat en el temps. Avui encara la mainada es pot gronxar en uns columpios patrocinats per Xocolates Torras, en una roda metàl·lica que es fa girar a força de braços, en un tobogan de ferro roent i molt empinat que et rosteix el cul i un contrapès rovellat que et fa saltar del seient. Tot i aquestes circumstàncies, els més petits s’ho van passar d’allò més bé. El següent pas va ser entrar a l’església. A l’esquerra, una petita estança avui tancada per una cortina de vellut i separada del públic visitant per uns testos de flors de plàstic. Aquella primera visió em va fer recordar que no fa massa temps, que allà dins, fixat a la paret, s’hi podien veure tota mena d’ofrenes a la Verge. Caps, braços, cames i peus de cera, aparells ortopèdics, flocs de cabells, roba, vestits de comunió, sabates, fotografies, escrits i pols, molta pols... A la nau central més exvots: un escaire de porteria i una pilota de futbol, entre altres. Si seguim a dins a la nau central, les espelmes de plàstic per fer donacions que són de llum led, però simulen força bé el moviment de la flama fent-les més càlides i reals. D’aquesta manera sembla més plaent posar-hi algun cèntim, no? Si puges al deambulatori, hi veus la imatge de la verge i l’escolanet de fusta que t’espera estratègicament col·locat amb una caixa recaptatòria al seu costat. La botiga de records, abans gestionada pel mossèn, també és una font d’ingressos. Ah! I les famoses participacions de la loteria de Nadal. Crec que en venen unes quantes i diuen que sempre toquen.

Vam sortir cap a l’ombra dels plataners, taules i bancs fets d’obra, on avui encara hi ha les graelles que són tancades i emparedades i la font que no raja. M’imagino que per prevenir el foc i la despesa d’aigua respectivament. Vam dinar-hi. Els més agosarats de la colla, un cop menjats, vam fer un passeig tot pujat fins a l’església romànica de Santa Magdalena. Un cop enfilats, des de dalt de tot es veia clarament el mar, la plana, el Massís de l’Albera, el Puig Neulós i les Salines entre altres. Unes vistes força interessants per tancar la setmana.

Subscriu-te per seguir llegint