Empordà

Empordà

Carles Ayats

Opinió

Carles Ayats

La utopia del 2%

"Potser ha arribat el moment de deixar d’imaginar-nos el 2% cultural per fer realitat altres utopies"

Plató anhelava una societat ideal governada per filòsofs reis, on tots els ciutadans comparteixen els seus béns i recursos. Thomas More, una promoguda per la justícia social, la igualtat i la llibertat religiosa. I alguns científics actuals, com Ray Kurzweil, imaginen un futur on la tecnologia i la intel·ligència artificial ens portaran a una nova era de benestar i coneixement. Utopies totes elles, gairebé tant com el desitjat 2% d’inversió pública en el món de la Cultura. Almenys de moment.

Una ràpida lectura de l’informe anual presentat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), corresponent a l’any 2022, deixa entreveure que la situació a Catalunya progressa adequadament. En comparació a l’any anterior, les administracions han invertit un 9,3% més. Queda clar que l’avanç és important, però encara estem a anys llum de l’aportació d’altres països del nostre entorn. La inversió per habitant en cultura va ser de 158 euros l’exercici passat, 109 dels quals provenien dels ens locals –diputacions provincials, consells comarcals i ajuntaments– i 49 de la Generalitat. No ens fem trampes, continuem lluny de la mitjana europea que arriba als 220 per persona o supera els 250 dels nostres veïns Albera enllà. Sí que és cert que la inversió pública en Cultura ja ha superat l’últim màxim registrat el 2010, després del qual es va desplomar durant els tres anys següents fins a tornar a remuntar lentament fins i tot durant la pandèmia.

Me n’he atipat de sentir a dir que la inversió cultural només beneficia una part de la societat. Això és faltar a la veritat. Com recorda la Unesco, «la cultura enriqueix les nostres vides de maneres innombrables i ajuda a construir comunitats inclusives, innovadores i resistents». Aportar fons públics no només és donar suport a un sector econòmic divers que representa directament el 3,5% del PIB a casa nostra, sinó que també és fonamental per afrontar els reptes del nostre temps. «Cap desenvolupament no pot ser sostenible sense un fort component cultural des del canvi climàtic fins a la pobresa, la desigualtat, la bretxa digital i les emergències i conflictes cada cop més complexos», afegeixen des de Nacions Unides. Potser ha arribat el moment de deixar d’imaginar-nos el 2% cultural per fer realitat altres utopies.

Compartir l'article

stats