Els bancs enyorats

Més o menys ja sabíem que en el nostre món gairebé tot pot ser susceptible de vandalitzar-se o ser robat. Avui en dia, qualsevol bé, per ínfim o poc valoritzat que ens pugui semblar, pot ser objecte de desig dels amics de les coses alienes o dels cretins a parts iguals.

Precisament fa dues setmanes que l’Ajuntament de Vilafant va fer públic, a través de les xarxes, que havien desaparegut els bancs de fusta que hi havia al voltant del riu Manol. I com que les coses que apareixen i desapareixen normalment solen fer-ho gràcies a la perversa mà de l’home, vet aquí la indignació que dona lloc a aquest escrit.

És de suposar que amb l’esmentada desaparició no s’ha perdut una gran quantitat econòmica, atès que l’import dels bancs no devia ser massa elevat i ves a saber si, a més, ja estaven comptablement amortitzats. No se sap molt bé si aquests furts van produir-se a conseqüència de la crisi econòmica dels seus autors o directament pel seu capritx. Tant li fa, el que més ens molesta de la circumstància és la desconsideració i insolidaritat cap a la resta de la població que una acció incívica com aquesta provoca.

Que consti que personalment mai havia fet ús dels citats equipaments, però sempre vaig pensar que era una bona decisió el fet de posar bancs en un entorn natural com el del Parc del riu Manol. Perquè realment aquesta fou la voluntat de l’Ajuntament quan es va efectuar la inversió: embellir i dignificar encara més un paratge que ja de per si és molt bonic. Les taules que han estat objecte de robatori es van instal·lar per millorar un lloc molt freqüentat pels passejadors i rutaires de tota mena, inclosos els ciclistes de BTT que tant proliferen per arreu en els últims temps.

Inevitable pensar que, si s’actués amb més mà dura contra la delinqüència, possiblement fets com aquests no es produirien tant. Al nostre país, surt massa barat ser un incívic i reclamar més contundència, malgrat que en massa ocasions s’ha assimilat a postulats feixistes, és del tot legítim amb independència de les idees polítiques que un pugui tenir.

De moment el que tenim és una ciutadania que ja no pot gaudir del mobiliari urbà a causa d’uns desaprensius amb finalitats injustificables i espúries. Així com la cara d’idiotes que se’ns queda en llegir la notícia.

Subscriu-te per seguir llegint