La bata del «col·le»

Ara que ha començat el curs, ens posem en la pell dels petits i recordem els nostres primers dies d’escola amb tot el que l’envoltava; els pupitres, la senyoreta, la pissarra, uns amiguets que ja fa molts anys que no en sabem res, les olors, els llapis, la bossa.

I plens de nostàlgia, alguns fem l’exercici de treure la pols a l’àlbum de fotografies dels pares, de quan hi havia rodets i, entre pàgines separades per papers fins, hi trobem aquella foto, potser en blanc i negre, on sortíem somrients, en el pati de l’escola, tots de costat i amb la bata idèntica.

Els que ja tenim una edat recordem que les bates tenien poca varietat cromàtica, bàsicament eren de ratlles verticals estretes blanques i blaves pels nois o roses les nenes, amb coll, un cinturó blau cordat per un botó i una butxaca superior, potser amb el nostre cognom brodat. Tenien poques possibilitats de sobreviure tot un curs i en calien més d’una per poder acabar la temporada dignament a causa de les taques de tinta, cola, restes de l’entrepà i sorra del pati. De totes maneres, ara com abans, a la que l’edat augmenta, l’obligatorietat de l’uniforme disminueix i, a curta edat, la bata queda oblidada. Amb l’excepció d’alguns col·legis privats, on la bata és substituïda per un uniforme complet, amb faldilles per les nenes, polos i jerseis, serigrafiats amb el nom i logotip del centre educatiu.

Tot això està, ara mateix, d’actualitat al país francès on es plantegen seriosament obligar a dur uniforme sencer a totes les escoles del país i a totes les edats. El debat està servit, ja n’hi ha que opinen que suposarà una despesa afegida que alguns no es podran permetre, que hi ha religions que no voldran renunciar als seus abillaments particulars o els que, fanàtics de la imatge, no voldran que els obliguin a vestir una moda que no han triat.

Però, tanmateix, hi ha una part important que pensen que els uniformes, a part d’un estalvi en la vestimenta diària, són una protecció, igualen allò que les marques separen i apropen mainades de famílies socialment diferenciades. No en va, la situació s’ha iniciat en el país de l’«égalité» i la «fraternité», però que en la realitat presenta un gran esgraó entre classes.

De totes maneres, prosperi o no l’obligatorietat dels uniformes entre els estudiants adolescents, que mai els treguin la bata del parvulari ni aquella foto que guardaran tota la vida i que miraran cada setembre, quan els seus fills o nets tornin al col·legi.