No és l’oli d’oliva, és viure

Avui, un litre d’oli d’oliva és més d’un 50% més car que fa un any. Només el mes d’agost es va encarir per sobre d’un 8%. Està en boca de tothom. «L’oli està caríssim». Sí, però no només és l’oli. Viure s’ha tornat molt car. Massa i per a massa gent. Les xifres oficials diuen que, a l’estat espanyol, la inflació interanual està al 2,6%. Xifra que s’enfila fins al 10,6% en el cas dels aliments. Les dades oficials deuen ser certes. Però a la butxaca de la majoria de la població el forat és bastant més gran que aquest 2,6% o 10,6%. Per què? Per dos motius. Primer perquè la pujada de preus ha estat especialment desbocada en el que se sol anomenar «cistella de la compra». I ningú pot deixar de menjar. El segon motiu encara és, potser, més clau per entendre el problema, per no dir drama, que ha d’afrontar bona part de la societat: els sous han pujat infinitament més a poc a poc que els preus. Això els que s’han apujat... No fa tants anys, un grup de joves es podia reunir al voltant d’una terrassa, prenent unes birres i maleint que la seva condició de mileuristes no els permetia anar a tot els concerts que volien. Ara, a la mateixa taula, moderant-se amb les cerveses perquè «aquest mes ja hem gastat prou», un grup que ja són menys joves intenten no pensar com pagaran el lloguer, l’electricitat i la famosa «cistella de la compra». Amb un sou que, potser, no és estrictament mileurista. Però que, fet i fotur, arriba per a gairebé menys del que ho feien aquelles nòmines juvenils de fa uns anys. Això és la inflació. I va molt més enllà de l’oli d’oliva.

Tot això, parlant de gent amb feina. Amb sous que potser no poden competir contra la voracitat de la inflació, però que són diners comptants i sonants a final de mes. Perquè a les comarques gironines hi ha milers de persones a l’atur. No és qüestió d’organitzar una competició sobre qui està més malament. Aquell que viu d’una prestació, la família que tota la vida que s’havia pensat que era de classe mitjana i ara no pot pagar la hipoteca de la casa aparellada o el jove que continua vivint a casa als seus pares perquè ni de conya es pot plantejar pagar un lloguer. De problemes i circumstàncies tothom té les seves. Però, per a tots, l’oli d’oliva és molt car. I viure encara més.