Rubiales i Rubianes

És evident que aquestes dos persones estan a anys llum una de l’altre. Popularment podríem dir que se semblen tan com un ou a una castanya. Però hi ha un fet que les uneix, amb l’escàndol, alarma social, rius de tinta, mil estripades, clams, denúncies, declaracions, etc. per terra, mar i aire, que s’han fet pel famós i incorrecte petó del Sr. Rubiales a la jugadora de futbol Jenni Hermoso. Ara be, situem-nos críticament davant aquesta ona de feminisme groc i woke (bonista, i amb altes dosis de “moralina”) importat dels Estats Units, que tanta fortuna està tenint al nostre entorn i que tan està pervertint i desvirtuant el feminisme de tota la vida i més encara socialista o de classe, que pràcticament està sent escombrat per aquesta ona i moda.

Què passaria avui amb en Rubianes, si avui de cop tornés a la vida i als escenaris, sense que cap criatura celestial l’advertís de com han canviat les coses els darrers anys amb tot el que es pretén sigui políticament correcte, la llibertat d’expressió i amb tot el que te a veure amb sexe, gènere, etc.? Què hauria de fer avui Rubianes amb tots els seus acudits, la seva gestualitat àcida, satírica, genital i transgressora, que ha fet riure i pensar a milions i milions de persones durant anys, i que encara avui segueix sent un referent de l’humor? Tot aquest moviment woke, que a la seva vegada està provocant l’auge de l’extrema dreta, permetria les seves actuacions avui?. Institucions, governs i TV, permetrien avui el seu humor? El censurarien o s’hauria d’autocensurar? El denunciarien per actuar i fer declaracions transgressores i contorsions obscenes i hauria d’anar a la presó?

Quin es l’escàndol en realitat? Que després de dècades on quasi totes les estructures de l’esport i més del futbol, estan contaminades per corrupció i més..., escàndols amb contractes multimilionaris televisius amb dictadures, sous estratosfèrics de directius (el del mateix Rubiales d’un milió d’euros anuals!!), sous estratosfèrics dels jugadors, negocis de tot tipus que han derivat en grans fortunes, escandalosos drets d’imatge, complicitat amb estructures d’estat, polítiques, institucionals, esportives, urbanístiques, mitjans de comunicació, etc. a tots nivells, i sota tots els Governs, ara resulta que per un petó mal fet a Austràlia, ens hem d’escandalitzar i tornar “revolucionaris”?. La hipocresia i ona desfermada (una més...) ens segueix portant distracció mentre els problemes dels ciutadans van creixent, víctimes de la impune violència econòmica i estructural, i la crisi climàtica es segueix agreujant. Per cert, que diu el feminisme groc i woke de les 2.700 dones grans suïsses que han posat una querella al Tribunal d’Estrasburg per inacció climàtica, doncs no volen morir abans d’hora?