Música a l'aire

Dilluns matí i el rellotge de la Rambla, que torna a funcionar, no ha deixat de tremolar i, a les parets dels edificis històrics que l’envolten, encara hi reboten les melodies dels artistes que en els darrers dies, han omplert aquests espais de musica i festa.

Les brigades de neteja tenen feina, les màquines escombren, els empleats recullen i endrecen. El que no saben és que, enmig dels papers, les bosses, els gots i les restes de les aglomeracions del dia anterior, també s’emporten un munt de sons i cants.

La plaça de l’Ajuntament estava plena de claus de Sol, la plaça Catalunya de negres amb punt, a la plaça de la Palmera s’amuntegaven les fuses, la Plaça Josep Pla era un recull de semi corxeres, per la Rambla passejaven codes i armadures, pel carrer Nou baixaven tablatures guixades i rebregades i, a la porta del teatre Jardí, s’amuntegaven les partitures i les lletres en vers.

Cordes de guitarra, pues i alguna selleta es passejaven despistades.

Fins i tot, aquest matí de dimarts, encara es flairaven notes escapades d’acords, els majors alegres i festius, els menors melancòlics o fins i tots tristos, els de sèptimes tensos i amatents, resum dels sentiment musical del cap de setmana.

Tots ells amuntegats i barrejats allà on, dies abans, havien estan composicions alineades i sorprenents que havien sacsejat a milers de persones, fent-los gaudir, plorar, ballar i cridat.

El miracle de la musica, la màgia de l’Acústica.

Vint anys, amb l’únic parèntesi de la pandèmia, és una majoria d’edat consolidada, la maduresa d’un esdeveniment, la consagració d’un idil·li entre una ciutat i la seva música.

Figueres es reivindica en dies com aquests, combrega amb la gent i deixa de banda les acusacions d’insegura i bruta, per a convertir-se en la capital musical del país.

Això demostra que no només és surrealisme i botigues de dissabte. S’ha d’extrapolar la imatge de que també s’hi poden trobar alternatives, com altres museus de primera línia, racons interesants, una església mil·lenària, una fortalesa immensa, una bona programació teatral, parcs i jardins, una rica història i tot plegat impregnat de música viva, que romandrà a l’aire fins la propera edició.