Estiu, temps per llegir

Els dies llargs i els vespres amb marinada conviden a allargar el dia anant a concerts, sortint a sopar amb els amics o redescobrint el plaer solitari de la lectura.

Amb gran plaer aquest estiu he llegit una novel·la, la primera d’una autora palsenca, l’Anna-Maria Corredor, “Un estiu amb Van Gogh” (Edicions Reremús, Salt, juny de 2023).

L’Anna-Maria Corredor (Pals, 1959) és filòloga i traductora; ha estat professora a la UdG fins el setembre de 2019, quan es va jubilar. Ha fet docència de llengua i literatura franceses. Ha fet recerca en diferents àmbits: recepció de la cultura estrangera, traducció, antroponímia i toponímia; història local (Pals, recull onomàstic; Recull de noms de Portbou). Ha escrit diverses narracions curtes i molts articles en revistes científiques. I continua traduint i escrivint, és a dir, aprenent i gaudint amb la llengua!

Com a traductora ha publicat una bona colla d’autors de llengua francesa (clàssics i contemporanis) com Zola, V. Hugo, Maupassant, Montesquieu, A. Daudet, Maria Maïlat i François Darnotet... Hi constata, en els seus estudis el paper molt important de la traducció en la transmissió de les cultures i, en concret, el pes que la literatura francesa ha tingut i té en la producció literària del nostre país.

La novel·la citada comença quan la Laura prepara la tesi doctoral, i descobreix la residència de traductors d’Arle (Provença). Unes primeres visites curtes l’engresquen a fer-hi una llarga estada l’estiu, quan ha acabat les classes de l’institut.

Mentrestant ha conegut en Marcel, un jove que ha perdut una amiga en un accident i assaja de refer la seva vida sentimental. Aquell estiu a Arle, la Laura comparteix inquietuds amb altres traductors; fa amistat amb diferent gent de molts països, viu moments divertits, i sobretot, es deixa obsedir per la presència de Van Gogh, una presència que coneix ja des de l’escola de traductors. I per tot l’entorn de la Provença.

La relació amb en Marcel és de caps de setmana, unes vegades perquè ella viatja a Girona, o en Marcel va a Arle quan la feina li deixa un espai. Tanmateix, tot fa un tomb quan, al final de l’estada s’assabenta que una seva cosina, que viu a París, està greument malalta. La mala notícia s’ajunta amb l’arribada d’un nou resident a l’escola de traductors, un altre apassionat de Van Gogh.

Vincent Van Gogh (1853-1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, autor d’uns nou-cents quadres, i uns mil sis-cents dibuixos. A més, deixà escrites 800 cartes, de les que 650 eren pel seu germà petit, en Theo van Gogh, que fou el seu principal mecenes i el qui el va mantenir tota la vida econòmicament.

S’explica que Van Gogh va vendre un sol dels seus quadres mentre vivia (la vinya vermella, pintat a Arlés el 1888); es conserven 43 autoretrats del pioner de l’expressionisme; pintà sobretot paisatge, natura morta (els tres sobre els gira-sols, 1888) amb influències de Rubens, Gauguin i Cèzanne. També dels paisatges de la Provença, on hi va viure els anys finals de la seva vida (1888-1890).

La preferència pels colors vius, per la que és conegut, li va ser desvelat quan es va traslladar a la Provença. La qualitat de la seva obra fou reconeguda després de la seva mort, en una exposició retrospectiva, i es considera avui dia com un dels grans mestres de la pintura. Ha influït fortament en la pintura del segle XX, i després de la seva mort la seva fama creix ràpidament a partir d’una exposició a París el 1901.

Llegir és una font d’informació, de cultura, d’entreteniment i de satisfacció. Molta més, si hi cap, quan es llegeix a gust una novel·la d’una conciutadana, a qui conec sobretot a través de la relació amb els seus pares.

A les acaballes de l’estiu, amb un nou curs escolar a les portes, us recomano aquesta novel·la com una eina per conèixer un llenguatge ric i uns paisatges de la Provença, que tant bé va pintar en Vincent van Gogh.

Subscriu-te per seguir llegint