Connectats

Fa relativament poques setmanes entraven en funcionament les noves rutes d’alta velocitat, les que connecten Barcelona – Lió i Madrid –Marsella; aquestes dues noves rutes comencen a funcionar a partir del dia 1 de setembre i 1 d’octubre respectivament amb combois diaris, de dilluns a diumenge, i evidentment tindran parada a la ciutat de Figueres.

En aquest mes i mig de funcionament els resultats obtinguts han estat bons, informava aquest setmanari que s’han venut més de 120.000 bitllets, la qual cosa significa que si la tendència no canvia aquesta pot arribar a ser una línia no només rentable per Renfe sinó també pot representar un element de valor afegit per la ciutat de Figueres, i la seva connectivitat no només amb Barcelona o Madrid, sinó amb la resta d’Europa per via fèrria.

L’arribada del tren a Figueres, l’any 1877, va representar una revolució que se’ns pot fer difícil d’entendre avui en dia; va significar un revulsiu econòmic, social i fins i tot urbanístic, que va permetre refermar la ciutat com un eix comercial i econòmic bàsic en uns temps nous que anunciaven la industrialització, la mecanització i nous modes de producció que ens allunyaven del que s’havia viscut fins aleshores.

Traspassat el segle XXI, evidentment l’alta velocitat no és la solució als nostres problemes però sí és cert que contribueix a mantenir un equilibri que sempre és complex i difícil en el context en què ens trobem. Malgrat que existeixen múltiples incògnites relacionades amb el canvi climàtic i el nostre futur a mig termini, gairebé tothom està d’acord que el transport ferroviari és el sistema més sostenible.

Evidentment, i atès que la línia ferroviària també inclouen els viatges de rodalies i mitja distància, que són vitals per molta gent que ve a treballar a Figueres des d’altres municipis però també de Figueres enfora, cal tenir-ne cura, manteniment i prou combois, cosa que no sempre és així. La connectivitat és el gran repte, tot i que no sé si és la gran solució.

Subscriu-te per seguir llegint