Feliços i imprudents a Illa Mateua

Fa uns anys va saltar la notícia d’un greu incident que va portar cua. Algú, des de dalt de l’illot del Castellar de Llançà, va tenir l’ocurrència de tirar pedres dalt a baix, cap a mar, sense miraments. La fatalitat va voler que, a sota, hi hagués navegants amb caic que van resultar-ne ferits. Una bretolada d’un inconscient.

També recordo, reculant un xic més, la història d’un caçador d’espàrgols que, resseguint els camins del Mas Berta, sota la sinuosa carretera de Cadaqués, va veure baixar de cop i volta rodolant un vehicle que s’havia estimbat muntanya avall. Va ser el primer a socórrer les víctimes i no ho va tenir fàcil. En aquell còrrec, amb el pas dels anys, s’hi havien acumulat altres vehicles, també accidentats.

Ser a la part baixa d’una cinglera, d’una muntanya rocallosa o d’un penya-segat és un risc. No costa gens saber-ho. Les pedres poden caure soles, en qualsevol moment, i sempre hi pot haver un ximplet que les faci caure.

En tot això anava rumiant dies enrere mentre voltava per la costa escalenca, just abans d’enfilar la meva ruta cap a la torre de Montgó. Aturant-me a tocar l’illa Mateua vaig veure nombrosos inconscients que prenien el sol en el penya-segat esllavissat del camí de ronda. Hi eren sense fer cas a la senyalització que avisava del perill i, encara pitjor, sense saber o voler veure que aquella paret de roca és una bomba de rellotgeria mentre no estigui ben assegurada. La titularitat costanera és de l’Estat i, per tant, la seva seguretat també en depèn. Però no estaria de més que tothom tingués una mica més de seny a l’hora de voler prendre el sol o la fresca en llocs on la perillositat hi és i se l’espera.

L’Escala té moltes altres platges i cales que permeten fer-ho tot sense posar en risc res ni ningú. I també en té que haurien de ser seves i no ho són. Posem per cas que parlo de cala Montgó, un paradís que, en la seva major part, pertany al terme de Torroella de Montgrí. Una incongruència geogràfica que no hauria de ser. Montgó per a l’Escala, ja tardem a reclamar-ho.