Pedagogia plastilina

Ja fa molts anys, pot ser uns trenta, l’escriptor i columnista Quim Monzó, va batejar molt lúcidament el tipus de pedagogia que s’estenia per tot Catalunya i no sols a l’àmbit educatiu, per tal de satiritzar àcidament, com sempre sol fer, aquella pedagogia de porcellana (perquè no es trenqui), tova, protectora, etc. i que com a resultat ha portat a l’actual dramatisme, inquisició i normativització en el control i protecció de les noves generacions fins extrems en què s’ha passat de la fèrria i rígida educació (més aviat instrucció) franquista, a l’actual dictadura dels fills, com molt bé descriu la brillant sociòloga franco-búlgara Julia Kristeva, per més que objectivament sigui la generació més sobrera i explotada de la història (la recent dada que ja han d’arribar als trenta anys per poder emancipar-se, és ben eloqüent).

Doncs bé, en l’àmbit ambiental i climàtic, la Generalitat i moltes institucions, han heretat i fet seva aquesta pedagogia portant-la al terreny del políticament correcte (ambientalment correcte) per tal de no fer pupa, ni fer-se pupa, amb tot el seguit de problemes que es van acumulant, per tal de, en la mesura del possible, obviar, amagar, desactivar o silenciar tot el que pugui representar conflicte ambiental. Amb l’emergència climàtica, és evident el nivell de postureig pedagògic des fa anys, però la cirereta que ens porta una vegada i una altra a la pedagogia plastilina (en l’àmbit ambiental) és la contractació d’una setantena d’informadors ambientals (paraula i concepte equívoc, com veurem), per tal d’informar, orientar, controlar, etc. les actituds incíviques a espais i parcs naturals. O sigui, justament allà, a l’aire lliure, amb espais verds o blaus, on no hi ha conflictes ni problemes de contaminació, emissions, AP-7, benzineres, fàbriques, empreses, conurbacions, polígons, indústria, petroquímiques, purins, carreteres amb transport a petar de mercaderies, logística de tecnològiques en augment (Amazon), etc., etc. Certament que es necessiten agents cívics (si us plau, no els hi diguem informadors ambientals), per fer tasques de control, cura, vigilància, ordenació i orientació als espais naturals cada vegada més envaïts per la massificació amb resultat d’incivisme i on el gruix dels menors de trenta anys es desfoguen, precisament perquè no tenen més possibilitats ni recursos econòmics per poder gaudir d’altra manera. Però obviar que en paral·lel no es necessiten 10 vegades més o pot ser 20 o 30 vegades més, informadors ambientals de veritat, educadors i formadors ambientals de veritat i assessors ambientals amb conveni amb ajuntaments, sindicats i consumidors i organitzacions ecologistes, que tinguin com a prioritat l’emergència climàtica, és fer-se trampes al solitari i fer passar per ambiental el que no ho és.