Els valors de la transició energètica a la Mar de l’Empordà

D'ençà que va començar (malauradament tard en el nostre país) la transició energètica per descarbonitzar l’economia i lluitar contra el canvi climàtic, ha anat arrelant entre algunes persones conservacionistes la idea de que cal donar suport incondicional a determinats macro projectes d’energia renovable, com ara els projectes de parcs eòlics marins al Golf de Roses presentats per sis empreses energètiques.

En contraposició a aquesta idea, un grup de científics format per biòlegs marins, oceanògrafs físics, geògrafs i socioecòlegs, entre els quals m’hi trobo jo mateix, ens hem mostrat preocupats per la ubicació dels parcs eòlics marins al Golf de Roses i Cap de Creus, en tractar-se d’una zona d’especial importància per a la protecció de la biodiversitat marina (especialment d’hàbitats i espècies marines protegides per normativa comunitària), on conflueixen fins a 10 àrees marines protegides, a més d’un paisatge valuós. Just fa pocs dies hem tingut una prova més de l’excepcional valor ecològic d’aquesta zona, amb la seva declaració internacional com a àrea d’especial importància per a taurons i rajades (ISRA), i que se suma al seu reconeixement mundial com a àrea important per als mamífers marins (IMMA) i per a les aus i la biodiversitat (IBA), així com a Àrea important per a la Biodiversitat (KBA).

Per altra banda, la societat civil gironina s’ha mostrat molt preocupada pels impactes d’aquests macro projectes d’eòlica marina, amb posicionaments crítics de grups conservacionistes com IAEDEN, Salvem la Platja de Pals o SOS Costa Brava, de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, de les juntes rectores de tres parcs naturals de l’Alt Empordà amb àmbit marí (Cap de Creus, Medes-Montgrí i Aiguamolls de l’Empordà), de més de 20 d’ajuntaments i de 80 regidores i alcaldesses de 13 municipis alt empordanesos, que varen signar el Manifest del Golf de Roses mostrant la seva preocupació i recolzant la ciència independent.

Els posicionaments crítics són del tot raonables: tot i que hem de ser conscients de la necessitat urgent de recolzar les energies renovables per fer front a la crisi climàtica, això no ha de significar implementar-les incorrectament, en detriment de la biodiversitat o del paisatge. És a dir, el desplegament de les energies renovables ha de fer-se bé, amb criteris científics basats en estudis independents per determinar com i on s’han d’implementar els projectes sense afectar significativament el medi ambient i el paisatge. De fet, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) reconeix la biodiversitat com a eina principal de lluita contra el canvi climàtic, ja què cal recordar que no només estem davant d’una crisi climàtica, sinó també davant una crisi de biodiversitat.

Una biodiversitat que no pot ser només valorada amb criteris mercantilistes. Un estudi recent publicat a la prestigiosa revista científica Nature ha conclòs que la visió mercantilista i esbiaixada del medi ambient pels qui prenen decisions de conservació ha contribuït a agreujar la crisi de biodiversitat que viu el nostre planeta (www.nature.com/articles/s41586-023-06406-9). Més enllà de l’aprofitament econòmic, hi ha una varietat de criteris que donen valor plural a la natura, com el l’ús dels Espais Verds a terra i Blaus a mar per a la pràctica d’activitats sostenibles i saludables, com a font d’aliments de Km0 i com a identitat cultural, que s’han de tenir també en compte en la formulació de polítiques de conservació (també en relació a les energies renovables). Això implica escoltar les comunitats locals, que sovint veuen com les terres o les mars vernaculars es converteixen en objecte d’intercanvi, la qual cosa és preocupant quan considerem els macro projectes d’energies renovables que alguns lobbys promouen utilitzant tècniques més pròpies del Greenwashing (pràctica de màrqueting destinada a crear una imatge il·lusòria de responsabilitat ecològica).

Per altra banda, és important tenir una visió holística dels impactes de l’eòlica a mar, que consideri no només les afectacions directes (turbines, àncores, cadenes, subestacions elèctriques, cables d’exportació de l’electricitat, ampliació de ports per als vaixells encarregats en la construcció i el manteniment, possibles plantes d’hidrogen i canvis en les corrents atmosfèriques i oceanogràfiques) sinó també indirectes (ambientals i socials) relacionats amb l’explotació de minerals crítics en països de baixos ingressos de l’Àfrica, que pateixen greus problemes. Uns minerals necessaris per a la transició energètica perquè s’utilitzen, per exemple, per fabricar algunes parts dels aerogeneradors. El projecte BIOPAIS, finançat per la Fundación Biodiversidad (Ministeri per a la Transició Ecològica), que vàrem iniciar el 2022 un grup d’investigadors de la UdG, el CSIC, la UB, UNIR i la UPC, ens està aportant les primeres dades científiques sobre els impactes potencials dels parcs eòlics marins en el Golf de Roses. Com a investigadors, sempre hem demanat que es tinguin en compte els resultats científics independents (més enllà de les valoracions que facin les empreses i de les opinions expressades per diferents col·lectius), a l’hora de prendre les decisions sobre la implantació (o no) dels macro parcs eòlics i que, fins aleshores, s’apliqui el Principi de Precaució.

De tot això, hom en pot extreure tres conclusions:

La primera és que l’eòlica marina flotant (la que es vol implementar al golf de Roses) constitueix un enorme repte per la seva envergadura i complexitat i pel desconeixement que encara hi ha sobre els impactes ecològics d’un tipus de tecnologia relativament nova (la flotant), en comparació amb les turbines fixes utilitzades des de fa anys a la Mar del Nord. Els potencials impactes d’aquests parcs eòlics poden ser importants i cal que siguin ben estudiats abans que les autoritats competents prenguin una decisió sobre la seva implantació (decisió que encara no està presa).

La segona és que donar «carta blanca» al desplegament de projectes d’eòlica marina no és cap bona idea sense abans estudiar-ne exhaustivament els seus beneficis i riscos per als ecosistemes marins, el paisatge i les activitats econòmiques locals, com tampoc ho seria l’aprovació d’un nou medicament sense valorar-ne bé els beneficis i els riscos per a la salut humana. Només la ciència ben feta, objectiva i independent donarà el diagnòstic correcte. Està en joc la salut de la nostra mar, que és també la nostra salut. Ens enfrontem al gran repte del canvi climàtic i hem de jugar bé totes les cartes que tenim a l’abast, no només la de les energies renovables, sinó també la del decreixement i la de les solucions basades a la natura.

La tercera conclusió és que per aconseguir una transició energètica justa i equitativa, s’ha d’escoltar la veu de la societat civil local, i molt especialment la d’entitats conservacionistes gironines que treballen des de fa molts anys per la protecció del medi natural de manera col·lectiva, desinteressada i allunyada de protagonismes individuals i dels centres de poder polític i econòmic. Estic convençut que, en el futur, aquestes veus locals que emergeixen honestament de la pròpia societat seran les veritables garants dels valors conservacionistes que la Mar de l’Empordà necessita.

(Nota de l’autor: Les opinions manifestades en aquest article són a títol personal).