Lorca i Dalí

El passat 18 d’agost es complien 87 anys de l’assassinat, afusellat per l’esquena entre els pobles de Víznar i Alfacar (Granada), del poeta i escriptor Federico García Lorca; probablement va ser una de les veus més clares, més cristal·lines de la literatura espanyola, i potser podríem dir mundials, del primer terç del segle XX. El context fou la Guerra Civil, incivil hauríem de dir, i els motius diversos fruit de la persecució a tot allò que no era «adhesión inquebrantable» o la seva homosexualitat, o simplement una simple mostra d’odi i barbàrie.

Figueres i l’Empordà, tenen un lligam amb aquest poeta granadí per la relació d’amistat establerta a la Residencia de Estudiantes amb el figuerenc Salvador Dalí des de 1923 fins el seu assassinat l’agost de 1936. Perquè aquesta amistat –que també s’ha debatut si havia estat una relació amorosaH, va permetre que Lorca visités Figueres i Cadaqués, que gaudís amb les sardanes a la Rambla o el mar blau des d’Es Llaner, residència d’estiu de la família Dalí.

També, per què a Figueres es va fer la primera lectura de l’obra de teatre Mariana Pineda, en el domicili familiar dels Dalí, al carrer Monturiol, i estrenada al Teatre Goya de Barcelona el 1927 amb decorats de Salvador Dalí; uns vincles, potser una mica vagues o sentimentals, però que d’alguna manera també fan que des d’aquí ens el sentim nostre, que ha format part de la nostre realitat.

Recentment, s’ha publicat el llibre Querido Salvador, Querido Lorquito, per l’editorial Elba (2023), un epistolari entre Lorca i Dalí, des de 1925 a 1936, i en el que aflora el talent creatiu dels dos amics, i incloent-hi les cartes de Lorca amb Anna Maria Dalí i del mateix Lorca amb el Pare, Salvador Dalí i Cusí.

Lorca perviu, ho continuarà fent com l’ànima intel·lectualment plena que era, i depèn de nosaltres que ho faci, recordant els seus versos, els seus versos o les seves amistats, com la que el va unir a Dalí i, per extensió a Figueres i l’Empordà, ara fa gairebé un segle.