Més solidaritat amb el consum d’aigua

Nacions Unides té clar que l’aigua és un dels grans desafiaments de la nostra civilització. Un desafiament global, d’àmbit planetari. Fa anys que experts i pensadors avancen que el líquid de la vida serà motiu de guerres ferotges i batalles sense treva.

L’ONU ens deixa clar que «l’aigua és a l’epicentre del desenvolupament sostenible i és fonamental per al desenvolupament socioeconòmic, l’energia, la producció d’aliments, els ecosistemes i per a la supervivència dels éssers humans. L’aigua també forma part crucial de l’adaptació al canvi climàtic i és un vincle decisiu entre la societat i el medi ambient».

Però, a més, ens alerta que «l’aigua és una qüestió de drets. A mesura que creix la població mundial, es genera una necessitat creixent de conciliar la competència entre les demandes comercials dels recursos hídrics, perquè les comunitats en tinguin prou per satisfer les seves necessitats. Val la pena destacar que les dones i les nenes han de tenir accés a instal·lacions de sanejament netes que respectin la seva privadesa per tenir cura de la seva menstruació i perquè tinguin una maternitat digna i segura».

A casa nostra, una tercera part dels municipis de l’Alt Empordà han entrat a formar part d’una situació d’emergència a causa de la sequera i molts d’ells viuen amb l’amenaça de ser durament sancionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) si no milloren les seves ràtios de consum. Una ACA qüestionada des de fa temps en diversos àmbits del territori.

Ens equivocaríem molt, si la resta de municipis de la comarca no prenen totes les mesures necessàries per a estalviar aigua. No és només qüestió de solidaritat amb els vint-i-dos pobles afectats per la declaració més restrictiva, és un tema de supervivència, de realisme davant d’una situació que objectivament no té solució: sense pluja, i no sabem quan plourà, estem perduts.

Deixem de netejar carrers amb aigua, d’omplir piscines d’amagat i de regar per inundació. Siguem generosos en l’estalvi, prudents en la despesa i crítics amb l’administració que amenaça sense aportar solucions factibles a mitjà termini.