Bon estiu?

Encara que ja estiguem al pas de l’equador de la temporada estiuenca i que l’equinocci d’estiu va ser per Sant Joan, moltes persones desitgen un bon estiu en els seus comiats, per escrit o de paraula. I va ser l’altre dia, quan algú es va acomiadar amb aquesta expressió, que em va venir la curiositat... Per què desitgem un bon estiu i no una bona tardor, un bon hivern i una bona primavera? Segurament associem l’estiu a les vacances, i les vacances són de bon desitjar. De sempre, que jo sàpiga, l’aturada escolar ha estat a l’estiu, i aquestes vacances de la mainada condicionen les de tota la família, i les de moltes famílies condicionen les de les empreses, les administracions i els comerços que no viuen, precisament, de les vacances dels altres...

Les altres estacions de l’any tenen el seu encant, i no acostumen a patir les aglomeracions de l’estiu. A més, no tothom, individuals o en grups familiars, tenen mainada que va a escola... Llavors, una bona escalada de personal en els llocs turístics seria de bon desitjar.

La propera estació que s’acosta és la tardor, amb el seu equinocci pels volts de Tots Sants. Acostuma a ser una estació de calma, de silenci, de colors marrons-vermellosos –si el canvi climàtic no ho espatlla! Només passejar per zones de vinya ja és tot un espectacle, o per boscos de fulla caduca. Sí, ja ho sé. El dia s’escurça dràsticament i sembla que això entristeix... Tanmateix, hi ha meravelloses alternatives, com la lectura vora la llar de foc –si es té la sort de tenir-ne... Estaria bé desitjar: bona tardor!

La següent és l’hivern. Té el solstici pels volts de Nadal i, a partir d’aquí, a poc a poc, el dia va allargant-se... «Per Nadal un pas de pardal, per St. Esteve un pas de llebre». És un anar veient, dia a dia, com es produeixen els canvis, com clareja més aviat i enfosqueix més tard, com els sembrats comencen a treure el nas tímidament, i sí, acostuma a fer fred (també depèn del maleït canvi) en contraposició a la calor de l’estiu. Al principi de l’estació, diem bon Nadal! Però... podríem desitjar-nos un: bon hivern!

I tenim tot seguit la primavera «que la sang altera». Els arbres, despullats fins fa poc, treuen els seus borrons, cadascú d’un verd diferent fent una meravellosa simfonia d’aquest color, els sembrats s’enfilen presentant les seves espigues, els dies s’allarguen considerablement, i en la celebració de l’equinocci diem, bona Pasqua. Però... per què no desitjar-nos: bona primavera!