Nou morts, nou drames  a les nostres carreteres

Un veí de Castelló d’Empúries de 57 anys va morir aquest dissabte passat al migdia en un accident a Vilamalla. Un xoc frontal entre dos turismes a la C-31 va posar fi a la seva vida. La de dissabte va ser la novena víctima mortal en accident de trànsit a l’Alt Empordà en els pocs més de set mesos que portem d’any 2023. De la quinzena de morts en accidents a les carreteres gironines, nou han estat en vies altempordaneses. És la comarca gironina amb més morts. L’increment de la mobilitat a l’estiu, en un territori amb molta activitat turística, pot explicar a grans trets els funestos registres de l’Alt Empordà. L’estat de les carreteres, la mala sort... D’explicacions, n’hi poden haver moltes. Però, també, hi ha una gran part de responsabilitat individual. Les imprudències, les distraccions, els excessos de velocitat, l’ús del mòbil, la conducció havent consumit drogues i alcohol són ingredients que, molt sovint, apareixen en l’anàlisi de les causes dels accidents de trànsit.

Uns accidents que, sovint, solen ser tractats com una simple estadística. Pugen o baixen els sinistres, el percentatge de víctimes mortals es redueix o s’enfila... Però, darrere de les fredes estadístiques, hi ha persones de carn i ossos. Autèntics drames personals i familiars.

Més enllà de la legislació, que s’ha anat endurint, de la reducció de la velocitat màxima en carreteres convencionals i dels progressius canvis tecnològics, que augmenten la seguretat dels vehicles, els intents de sensibilització de les institucions, sigui a través de dures imatges o de missatges amb sentit, són l’altre camí per reduir els accidents de trànsit.

L’utòpic objectiu de víctimes zero és un impossible, però el descens continuat d’accidents mortals és un esperó per a incidir encara més en la responsabilitat que hem de tenir al volant. Una autèntica obligació que ens concerneix a tots. La coerció, les multes i la vigilància són instruments útils i imprescindibles, però és necessari també augmentar la prevenció perquè vagin canviant hàbits i actituds, especialment en aquells casos en els quals les estadístiques continuen sent dramàticament negatives.