Tribun@

El mes que va canviar l'obra de Dalí

«Diuen que Dalí creia que res passava per casualitat. Però la considerada desena musa, ha fet que aquest estiu l’artista coincideixi amb una de les persones que va tenir més influència en la seva obra, Robert Oppenheimer»

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

Diuen que Dalí creia que res passava per casualitat. Però la considerada desena musa, ha fet que aquest estiu l’artista coincideixi amb una de les persones que va tenir més influència en la seva obra, Robert Oppenheimer. Malgrat que no existeixen evidències que es coneguessin, està demostrat que les explosions de les dues bombes atòmiques el mes d’agost de 1945, sobre les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki, varen transformar el seu procés creatiu. Va passar del mètode paranoicocrític a un altre més vinculat a la ciència, la física i l’estructura atòmica. Aquell doble impacte va catalitzar la transició entre el surrealisme i la mística nuclear, amb obres tan esplèndides com Leda Atòmica.

Oppenheimer no és a la llista de les nombroses personalitats científiques, inclosos alguns Nobel, amb qui va coincidir Salvador Dalí. Aquest estiu, però, els dos personatges cohabiten a la cartellera cinematogràfica amb dues propostes diametralment oposades però igualment recomanables. El director rosinc David Pujol uneix l’artista amb l’altra personalitat empordanesa més reconeguda arreu del món, Ferran Adrià. Esperando a Dalí és una comèdia poètica i ben trenada que reviu l’ambient de Cadaqués dels anys setanta i que s’imagina què hauria passat si Salvador Dalí hagués anat a sopar a elBulli.

En canvi, la pel·lícula Oppenheimer de Christopher Nolan és un biopic sobre el físic que va liderar el projecte Manhattan, que tenia per objectiu desenvolupar la primera bomba atòmica abans que els alemanys en plena Segona Guerra Mundial. Un llargmetratge de tres hores que aprofundeix en les contradiccions del protagonista i retrata una administració amoral i sense escrúpols.

Aprofiteu aquesta coincidència i aneu al cinema. Sempre ha estat un bon refugi contra la canícula estival. Gaudiu d’aquestes i d’altres propostes de la cartellera que ens conviden a evadir-nos, però també a reflexionar. Són una bona alenada d’aire fresc.