Cent anys de supervivència positiva

Ara fa cent anys, l’històric president de Los Angeles Times, Harry Chandler, va fer un encàrrec singular. Sobre la muntanya Lee, va aixecar el Hollywood Sign. Un rètol d’enormes lletres blanques que primer va anunciar una promoció immobiliària i que ara, és el símbol d’una indústria. D’aquell any, també són altres fets històrics destacats com l’aparició del primer número de la revista Time; la celebració de la primera edició de les 24 hores de Le Mans d’automobilisme; o l’enlairament de l’autogir de Juan de la Cierva a Madrid.

A milers de quilòmetres, a casa nostra s’estava gestant una història gairebé de pel·lícula. Uns anys abans, el carreter Baldiri Padrosa Darder havia tret de l’escola el seu fill Pere Padrosa Simón perquè l’ajudés. Aquell jove inquiet, que només havia vist el món des d’un carro, va rebre una proposta en complir els quinze anys que canviaria per sempre més la seva vida i la de la seva descendència. Si es treia el carnet de conduir el propietari de l’empresa li oferia la meitat del negoci i la resta, a canvi d’una renda vitalícia. Aquell 1923 va néixer Transports Padrosa, una empresa que va superar les dificultats inicials i que s’ha desenvolupat fidel a l’esperit de «supervivència positiva» del seu fundador, com recorda el seu net i actual responsable Pere Padrosa Pierre.

Crec que no vaig ser l’única persona que es va emocionar el dia de la presentació del documental rodat per a la celebració del centenari. És cert que, per veïnatge i amistat, he seguit amb interès la companyia. La cinta recull nombroses anècdotes compartides pels Padrosa i per la seva altra família, uns treballadors llargament compromesos. Una història plena d’encerts, però també de moments difícils que s’afronten amb franquesa, amb veu trencada i ulls envidriats. Una imatge que diu molt del compromís amb l’empresa i, sobretot, amb les persones. Dues característiques que permeten, com a mínim, augurar la celebració d’un segon centenari. Per molts anys!