Pastoral del turisme

La Diòcesi de Girona va ser una pionera els anys seixanta del segle passat en atenció pastoral al turisme; en un doble vessant: la celebració de misses en diversos idiomes per als turistes, i l’atenció social, religiosa i acollidora per als molts immigrants d’altres regions de la península que venien a fer temporada.

Recordo que en moltes parròquies de la Costa Brava i de la part del Maresme que són del Bisbat de Girona (de Malgrat de Mar a Arenys de Mar), s’acollia treballadors d’hotels i restaurants i als mateixos turistes amb les portes ben obertes, a uns i a altres, amb celebracions en horaris especials pels qui treballaven de sol a sol.

Les circumstàncies han canviat; seixanta anys més tard, moltes lleis socials han canviat, i, tot i que encara hi ha explotació laboral en horaris intensius i salaris que no permeten viure, ja possiblement no és tan necessària una proposta alternativa per part de les parròquies.

També és cert que molts dels qui havien treballat en aquella Pastoral de Turisme ja han mort o són molt ancians. El clergat gironí té una mitjana d’edat superior als setanta anys.

Aquells capellans alemanys, o d’altres indrets, que aprofitaven per fer vacances a la Costa Brava, i s’oferien per mantenir misses especials per als seus conciutadans, ara ja no troben amb qui coordinar-se. A molts pobles de la Costa se celebraven misses arran de mar, en pinedes o càmpings.

Des del Bisbat, cada inici d’estiu es feia un Full extraordinari en diversos idiomes, on el bisbe saludava els turistes. També això, en aquests dos estius de seu vacant, s’ha perdut. Queden iniciatives més senzilles en diverses parròquies de la costa.

Ara que fa sis anys que tinc la responsabilitat de diverses parròquies de l’Arxiprestat de la Costa Brava Centre, puc explicar el que fem els mesos de juliol i agost; i els horaris de les celebracions a Pals (dissabtes, a les vuit de la tarda), Masos de Pals (diumenges, a dos quarts de deu del matí), Regencós (diumenges a les 11 del matí) i Begur (diumenges a les vuit de la tarda) per si us interessa. Sereu molt benvinguts.

A l’entrada de les esglésies, hi ha una taula o cartellera amb els textos litúrgics del diumenge en set idiomes: castellà, francès, anglès, alemany, italià, holandès i polonès; amb fulls suficients per als turistes que no porten aquests textos als seus mòbils.

També repartim en tots els bancs de les esglésies un full amb el cant d’entrada, resposta al salm i l’al·leluia, i el cant de sortida; cants que tant es poden cantar en català, com en tots els altres idiomes. El Kyrie Eleison, el Sanctus i l’Agnus Dei, els cantem en gregorià i en llatí.

Quan hi ha un nombre ampli d’una mateixa llengua (com passa amb els de parla francesa en la solemnitat de la Mare de Déu d’Agost), procuro fer una part de l’homilia en francès. Amb unes senzilles monicions en diversos idiomes vaig recordant els moments puntuals: Credo, Pare nostre...

Escoltar-se uns als altres pregant el parenostre, cadascú en la seva pròpia llengua, és tot un exercici de germanor i de sinodalitat, de caminar junts.

Aquesta experiència ens permet de celebrar l’Eucaristia en català, respectant que tots els participants puguin entendre les lectures i els cants en els seus respectius idiomes. He vist altres experiències que llegeixen les tres lectures en tres idiomes diferents; i fins i tot la pregària eucarística la fan en llatí.

Acostumo, abans de començar la celebració, ja revestit amb alba i estola, acollir els que arriben amb temps i poder-los suggerir de prendre les lectures, o cercar-les en el seu mòbil. I, també, en acabar la celebració, procuro saludar i acomiadar tothom. Un bon moment per a constatar el grau de satisfacció de la majoria.

Aquesta setmana vinent, amb uns quants preveres i laics de Catalunya seré a Timisoara (Romania) per participar en el Col·loqui Europeu de Parròquies, que porta per títol: Parròquies: quina esperança? D’aquesta experiència del Col·loqui, que fa vint-i-tres anys que en formo part, i que vaig tenir la responsabilitat de ser-ne copresident (2009 – 2017), n’he après algunes d’aquestes coses.