Això, va de debò

S’ha iniciat, quan encara estem de ressaca per la darrera, una nova campanya electoral al congrés dels diputats. De fet, alguns partits polítics feia mesos que estaven en campanya permanent i han evidenciat algunes de les que seran les seves accions –que no propostes– si arriben a tenir prou incidència per aplicar-les. La darrera setmana s’ha fet viral la indignació –del tot justificada– del sector cultural arreu de l’Estat per l’aplicació de la censura ideològica en diversos municipis –algun també català– governats per tàndems ultraconservadors.

Algunes obres són prou conegudes com La Villana, del dramaturg Lope de Vega (1562-1635) i que com tothom sap era un facciós d’esquerres de la pitjor espècie, o Orlando, de Virginia Wolf (1882-1941), ni més ni menys que una modernista literària i figura clàssica del feminisme.

Tornant a obres del segle XXI, també han censurat l’obra El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca, de Xavier Bobés i Alberto Conejero, i Nua, d’Ann Perelló; la primera a Briviesca (Burgos) on curiosament es desenvolupa la trama de l’obra i la segona a Palma de Mallorca.

Dues obres, aquestes darreres, que es van representar a Figueres omplint La Cate i que, a més, transmetien missatges que ens posen davant del mirall, cosa que evidencia que a determinades maneres d’entendre la realitat no li agrada mirar-se al mirall.

També han començat a censurar-se pel·lícules de Disney –que ja és gros sabent la trajectòria conservadora del segell nord-americà– i altres peces que no encaixen amb l’ideari ultraconservador que, a poc a poc, s’intenta imposar arreu.

Un programa de televisió, en clau d’humor, ha creat el Premi Torquemada, per l’inquisidor, tot i que un vell representant d’un partit conservador preguntat per la polèmica afirmava sobre el tema «no és inquisició, és imbecilitat». Bé, això va de debò i, si només ens fem els valents a les xarxes i no es va a votar, alguna cosa em diu que els aprenents de Torquemada s’imposaran el 23J.