Habitant entre «terres rares»

Un dia qualsevol a la nostra vida. A la vida de molta gent. Utilitzem el mòbil dotzenes de vegades (quan no centenars); i a més ens emprenyem si no funciona. Agafem el cotxe, cada vegada amb més oferta híbrida o totalment elèctric, i anem al metge a fer-nos alguna prova mèdica (radiació X, ressonància magnètica...) Després, anem al despatx a treballar davant de l’ordinador, tot esperant rebre el pressupost per poder instal·lar un sistema de plaques solars a casa nostra, o a la nostra empresa.

A casa teva hi ha dues grans aficions: fer volar drons (tot i que el que veritablement li agradaria a la teva filla és ser pilot d’avions) i la fotografia (especialment arran de les possibilitats que ofereixen les càmeres digitals avui en dia)

Res de tot el que acabem d’esmentar és possible sense les «terres rares»: ni el mòbil, ni la mobilitat elèctrica, ni el cracking en refineries de petroli, ni les proves mèdiques, ni les memòries i pantalles d’ordinadors o tauletes, ni les plaques solars, ni els aerogeneradors, ni els drons, ni els aliatges aeroespacials, ni les lents de les càmeres fotogràfiques, ni els sistemes de comunicació de radars, ni els semiconductors, ni, ni, ni...

No deixa de ser una paradoxa que s’anomenin «terres rares», quan es tracta de 17 metalls amb noms com ceri, escandi, gadolini, europi, itri, lantà o tuli, entre d’altres. El cas és que en el moment del seu descobriment l’any 1787, els òxids resistents al foc encara s’anomenaven terres; i així han quedat. A més, tampoc són precisament «rars» i escassos a la terra.

De fet, la seva «raresa» deriva de la dificultat de la seva extracció en quantitats «útils» per a la indústria. Per posar un exemple: a la mina més rica en terres rares del món, ubicada a la Xina, cal extraure 1.000 kg de mineral brut per poder obtenir 60 kg de metalls rars purs.

Les terres rares representen un volum econòmic modest en si mateixes: uns 9.000 milions de dòlars a escala global. Això no obstant, el seu valor estratègic radica en la seva aportació, imprescindible per a l’elaboració de productes d’alt valor afegit, i que suposen uns 7 bilions de dòlars en l’àmbit mundial.

Aquestes terres rares es troben «mal repartides pel món», de forma molt desigual. La seva extracció a les mines (moltes a cel obert) i la dificultat del seu refinat, porten associats enormes problemes mediambientals. I com sol passar sovint a una part important del món que basa la seva economia en l’extracció dels recursos naturals, aquesta extracció també comporta, malauradament , grans problemes de seguretat laboral i de drets humans.

Per tenir a casa nostra un iPhone de darrera generació, una pantalla de plasma d’alta definició, un làser de precisió, un innovador vehicle elèctric, o LEDS, per desenvolupar la transició energètica a les energies eòlica i solar....el procés comença la República Democràtica del Congo, a Brasil, a Mongòlia... però molt especialment a Xina.

Inevitablement el poder econòmic i tecnològic que es deriva de les terres rares te implicacions en l’equilibri del poder global. No és casualitat que les terres rares siguin un element clau de la lluita geopolítica entre la Xina i els Estats Units: qui controli aquestes metalls i la seva transformació, controla una part estratègica de l’economia 4.0

De fet, l’Agència Internacional de l’Energia pronostica en el seu informe de 2022 «El paper dels minerals crítics en les transicions d’energia neta» que la demanda de terres rares pot créixer entre tres i set vegades pel 2040, en funció de la intensitat de les polítiques relatives a les energies renovables. I afegeix que els vehicles elèctrics utilitzen sis vegades més minerals que els vehicles de combustió.

El tema està en que la Xina te més del 60% de les mines de terres rares del món al seu territori, i que el 90% del seu refinat i manipulació a nivell mundial es realitza al seu territori i amb la seva tecnologia. Aquest processos són molt contaminants, per la qual cosa les economies més desenvolupades van desistir-hi, preferint dependre de la Xina com a proveïdor (de fet al voltat del 90% de totes les plaques solars es produeixen a la Xina)

Per tant, cada vegada que ens fem una prova mèdica, utilitzem un producte electrònic, agafem un cotxe elèctric, utilitzem el mòbil, fem una foto digital, anem en avió o defensem la transició energètica verda, sempre podem mirar cap al cel i pensar «com repercutirà el que estic fent en les decisions geo-estratègiques mundials dels presidents de Xina i dels Estats Units?». O no.