Una màquina del temps a l’Ecomuseu

Des de l’art rupestre fins als nostres dies, hem fet de la imatge un recordatori perenne i fràgil –si el sabem preservar com cal– de moments, situacions, figures, formes i persones que ens recorden allò que va ser i el pas del temps s’encarrega de modificar amb cada segon que passa. Per a mi, i perdoneu-me que ho personalitzi, la fotografia ho és tot. D’ençà de la seva invenció, l’art fotogràfic ens ha permès conservar moments que, en molts casos, es guarden en caixes velles de galetes o sabates que pertanyien als nostres avis o besavis. De fotografies ben ordenades, en àlbums de tapa dura, n’hi ha ben pocs. A l’Alt Empordà tenim diverses joies que formen part del patrimoni internacional de la fotografia, com seria el cas de l’àlbum Rubaudoneu, conservat a la biblioteca Fages de Climent de Figueres, amb imatges impagables recollides el segle XIX per Josep Maria Cañellas.

La fotografia antiga és una màquina del temps que ens transporta a altres èpoques i que ens ajuda a entendre com vivien els nostres avantpassats i quin era el paisatge que els envoltava. Tot això us ho explico per a contextualitzar, a la meva manera, la importància de l’exposició que tots plegats podeu anar a veure a l’Ecomuseu Farinera. La mostra Els retrats dels senyors. Els àlbums familiars dels Negre Pastell de Castelló d’Empúries (1860-1957) té tots els ingredients necessaris per a passar una llarga estona de descobriments i de curiositats sobre la manera de viure i de ser d’una nissaga familiar que va transcórrer a cavall entre l’Empordà i Girona.

La feina de recerca històrica i genealògica de Marisa Roig Simon i Meritxell Fernández Domènech no té preu. El treball ajuda a entendre la importància que té un fons ben ordenat i un equip competent, com el de l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries, i el gest que honra als familiars dels Negre Pastell que van cedir els àlbums al patrimoni de tots. Si passeu a veure l’exposició o adquiriu el catàleg m’entendreu.