La pirateria i el cors

De Pirates i corsaris a l’Empordà, d’Antoni Papell i Gardí: «Durant la guerra amb França, Llançà i les viles de la marina satisfeien llurs contribucions al governador del Portús. Succeí que uns llançanencs cremaren una barca de corsaris moros ancorada en aigües de Portvendres. El governador de Cotlliure declarà responsable de l’incendi a l’Ajuntament de Llançà, comminant-lo a satisfer el cost a llurs propietaris. La vila es negà rotundament a abonar cap quantitat, pel qual motiu el dia 31 de maig de 1677 es presentà a la platja d’aquesta població tota l’armada francesa. La tropa saltà a terra amb gran cridòria, segà els camps de blat, tallà més de mil oliveres, destruí les vinyes i vessà més de cinc-centes bótes de vi dels cellers de la vila. Dels onze mil soldats que desembarcaren, més de la meitat no pararen de beure fins que caigueren borratxos a terra. I llavors es presentà la venjança dels justament indignats llançanencs. Els qui no tingueren esma d’embarcar-se foren morts pels veïns i els seus cadàvers llençats a la mar».. En tot cas, sobren comentaris…

Altres fets narrats al mateix llibre: «El mataronenc Pere Despalau, pirata també, en el mes de setembre de 1450 efectuà desembarcaments a Roses, corrent-se devers Cadaqués i Llançà i emportant-se més de vint pagesos que foren venuts als pirates argelins». «Al 1581, l’abat de Sant Pere de Roda, Gaspar de Vallgornera, avisà als pescadors de Llançà i de la Selva que no sortissin a pescar, puix que a la tarda del 3 de setembre el guaita del castell de Sant Salvador de Verdera havia ovirat dotze veles misterioses que de les Medes es dirigien a Cap de Creus, fent ‘tombs engannadors’, que podrien ser vaixells corsaris». «La vila de Llançà envià un missatger als regidors de Cadaqués, el 4 de juny de 1726, dient-los que a la matinada havia arribat un home de l’Escala per avisar als mariners que no es fiessin d’un pinque que solcava aqueixes ribes, doncs era pirata».

En què es diferencia un pirata d’un corsari? Són termes que sovint es confonen. Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el pirata és un lladre del mar, que solca les ones per fer preses i diners; el corsari fa unes campanyes semblants, autoritzat pel seu govern, contra les naus enemigues. El cors era un acte delictiu i militar que cercava afeblir l’enemic. La pirateria és un afer comercial, delictiu, sí; el cors és un afer de guerra bruta. Per aquestes costes, eren tan temuts els uns com els altres. Es bastiren torres de defensa i es fortificaren moltes viles. Atalaiadors, situats en indrets elevats, amb el corn marí avisaven del perill imminent i llavors les campanes de les esglésies tocaven a sometent. Al crit de “Moros a la costa!”, tothom es posava en acció.

Arnau Plujà, a Llançà en el segle XVII, explicava: «L’activitat corsària fou gairebé constant a partir del segle XV i afectà la majoria de poblacions costaneres catalanes. La facilitat d’accés d’una costa molt articulada, especialment a Cap de Creus, amb multitud de cales i raconades on fàcilment es podien amagar les naus; un rerepaís relativament ric, poblat de masos i la manca generalitzada d’elements dissuassoris al litoral hi ajudaren. L’Empordà patí en primera línia les accions corsàries, amb una punta tràgica a mitjans del segle XVI, amb vint-i-tres assalts greus, entre ells Llançà, el 1534».

Recordem l’havanera Al pirata Joan Torrelles? Aquella que deia: «Per nau, un vaixell de vint canons, / per llar, els confins blaus de la mar, / per llei, el vent de tramuntana, / vent que engalana / el bergantí / en la foscor»...