Deu anys en moviment

No estic segur si va ser la coreògrafa Blanca Li, la ballarina Aloña Alonso o alguna altra personalitat del món de la cultura, però la frase és certa del tot: «La dansa és la germana pobra de les arts escèniques»; si hi ha afegim que a les arts escèniques en general no lliguen els gossos amb llonganisses, precisament, podem arribar fàcilment a la conclusió que el món de la dansa, dins la creació escènica és en el millor dels casos precari.

Potser per això, i perquè hom sap una mica de les dificultats d’aquest petit món de la creació en què en barregen a parts iguals vigor físic i talent escènic, que a Figueres tinguem un festival de dansa com el Figueres es mou i que, a més, enguany celebri deu anys d’existència, és una bona notícia que no podem passar per alt.

A més, si obrim la mirada més enllà del terme municipal –que a voltes, és recomanable–, també és un festival amb prou prestigi perquè el tinguin en compte a nivell de tot l’Estat. No està malament.

I, a més, aquest festival va néixer ara fa deu anys a partir d’una beca Agita de les que atorga l’Ajuntament de Figueres, la qual cosa encara hauria de fer-nos pensar que comptem amb una petita joia.

Del 27 de juny al 2 de juliol, Figueres s’impregna de dansa i és relativament fàcil trobar-te espectacles a la Plaça de l’Ajuntament, a la Placeta baixa de la Rambla, al Convent dels Caputxins o en qualsevol altre punt de la ciutat. S’aconsegueix la col·laboració de diverses entitats de la ciutat així com espais emblemàtics ja sigui l’Institut Ramon Muntaner o la Biblioteca Fages.

Durant aquests dies, tot ha girat al voltant de la dansa, el moviment, i amb una programació extraordinària que barreja el petit format, gairebé íntim, amb el gran format que enlluerna; en qualsevol dels casos, cada espectacle és una agradable sorpresa que et pots trobar, per casualitat, pels carrers de Figueres. Tot això, durant quatre dies de juliol, i des fa deu anys. Que aquest moviment, no s’aturi.