Irene Montero...Ai!

La primera víctima de la guerra diuen que és la veritat. Doncs la primera víctima de les guerres culturals que creixen al nostre entorn, per tal que estiguem distrets, ha sigut Irene Montero, amb qui no hi tinc cap mena de simpatia política, però això no vol dir «al César lo que es del César». Se l’ha utilitzat com a cap de turc pels seus, quan els seus i els seus socis del Govern de coalició han apostat des del minut 1 de la legislatura, a augmentar fins a l’infinit objectius i reivindicacions feministes i de gènere, creient, com fa anys que creuen, que del feminisme i del gènere, es menja i arriba a final de mes.

Pel que veig no han llegit Abraham Maslow i la seva piràmide de necessitats. O pensar ingènuament que pot ser el 50% de la població (dones) o els centenars de milers o milions (??) de persones LGTBIQ, aniran en massa a votar-los. Si fos així, a les darreres eleccions hauríem vist majories absolutes d’aquesta esquerra feminista (que deixa pàl·lid i fa bo al Partit Feminista de Lidia Falcón) i la derrota del PP i la desaparició de VOX, en tants partits «masclistes, patriarcals i homòfobs». Tot el contrari, s’ha produït un efecte bumerang, no desitjat, però previst per estudiosos (Jordan Peterson) que fa anys estan advertint a l’esquerra, de no anar tan lluny amb el feminisme de confrontació, i més ara, com bé diu Antoni Puigverd, amb experiments antropològics i postmoderns (Llei “Trans”) que no entén la majoria de la classe treballadora, especialment homes, casats (o divorciats), heterosexuals, blancs, etc., amb famílies tradicionals, i fills, que alguns corrents feministes consideren són una minoria!!! (fet que aquestes esquerres s’ho han cregut). Si a això afegim una altra trampa en la qual han caigut fa temps, com fa 20 anys està advertint Michel Weivorka, que «la suma de minories socials no dona una majoria, fins i tot pot donar suma zero», estem al cap del carrer. Al contrari, les esquerres (unes més que altres), en lloc de detectar per on es cola l’extrema dreta, s’embolcallen cada dia més amb la lluita pel dret de les minories i els drets civils, oblidant majories socials i drets socials i econòmics, i això porta a les guerres culturals, on es mou molt bé la dreta.

Com resulta a la vegada, que els ideòlegs i estrategs del sistema atien els mitjans per amplificar encara més aquesta narrativa, el resultat no pot ser més que embafament i rebuig a una matraca que, al final, posa la catifa a l’ona reaccionària. Per cert, ara el PSOE s’adona que ha perdut un milió de vots d’homes?!!