Donem una oportunitat al talent

Diuen que els Sex Pistols no varen arribar al número u de vendes per no ofendre Isabel II. Això no va impedir que God save the queen es convertís en un dels himnes de tota una generació i d’un moviment contracultural marcat per la frustració i el pessimisme dels més joves davant del negre futur que auguraven els últims anys dels setanta. Potser els punks s’equivocaven, o no varen estar del tot encertats. Mirant a través del retrovisor de la història, les dues dècades següents varen estar marcades per una gran explosió econòmica i laboral. Encara tardaria a arribar la crisi econòmica que arrabassaria molts somnis de maduresa d’aquella joventut transgressora.

Però els crits d’aquells antimonàrquics durant el Jubileu de Plata de la reina anglesa anaven en una altra direcció. El No Future que es repeteix a la cançó –i que inicialment havia de donar-li títol– va ser malinterpretat, com explicaria anys més tard el vocalista dels Pistols, Johnny Rotten. La idea era fer una crida a l’acció per revertir aquella situació ocasionada per l’atur juvenil, la marginalitat i la resignació. Un panorama que, dècades més tard, poc s’allunya de la percepció que tenen les persones més joves d’arreu. Malgrat tot, estic convençut que tenim futur i millor del que possiblement percebem en el nostre entorn. Ara bé, també és cert que només s’aconseguirà si hi ha treball, esforç i tenacitat. Que ningú esperi que els altres facin la seva feina.

Crec fermament en temps més bons quan, per exemple, l’Alt Empordà acaba de viure dos esdeveniments que són un bon mirall d’aquests valors: els Premis Emprenedors per a estudiants i joves empresaris, i els Amos de l’Àrea, a l’excel·lència futbolística. Dues convocatòries a les quals em sento estretament lligat en el seu origen. Dues mostres de la diversitat de talent present i futur de la nostra comarca. Per tant, i com antídot al desànim, donem una oportunitat per a l’optimisme.