És el pas del temps una d’aquelles coses que succeeix de manera inexorable i amb una acceleració cada vegada més acusada a mesura que ens anem fent grans. I vet aquí que ens tornem a veure, una volta al sol després, fent plans per a la revetlla de Sant Joan i mantenint els mateixos debats de tota la vida.

Suposo que aquest Sant Joan que ens arriba no serà especialment diferent d’aquells que venim celebrant en els darrers anys. Possiblement, els temes a comentar puguin variar en intensitat, però seran bàsicament els de sempre.

Sentirem a parlar del perill que entranya tot el material pirotècnic que el personal utilitza durant la nit: petards, traques, cebes, focs d’artifici variats, que combinen un terrible soroll amb la bellesa dels seus colors. Tot un espectacle que a mi personalment m’espanta més que altra cosa, motiu pel qual em sembla estrambòtica la quantitat ingent de diners que la gent s’arriba a gastar en aquest capítol, tractant-se d’un gaudi tan fugaç com esporàdic.

Els animalistes continuaran reclamant amb tot el dret del món que no es tirin tants coets, i si això no és possible, que l’activitat explosiva se circumscrigui estrictament a la nit de revetlla – cosa complicada perquè a molts dels nostres pobles tenim gresca per Sant Joan i Sant Pere – a efectes que els nostres animals puguin viure sense por ni ansietat i, si és possible, no haver-los d’empastillar per pal·liar-ne els efectes.

Si tot va bé, continuarem menjant coca i bevent cava, i a cada taula es mostraran de nou les preferències dels comensals, tan amigables a l’hora de compartir taula però amb posicions tan irreconciliables pel que fa a l’aprovació i posterior ingesta (o no) de la fruita confitada que adorna les coques per a l’ocasió.

I farem fogueres, no sé si a cada barri i a cada poble com tradicionalment passava. Fogueres de les de veritat, amb fusta i mobles vells per cremar, fogueres d’aquelles que cremen de veres, que no succeeixen a les xarxes socials ni s’encenen al metavers. I haurem d’anar molt amb compte perquè, com ja ve succeint en els darrers anys, vivim sota l’amenaça d’una galopant sequera i no és qüestió de provocar incendis descontrolats ni de fer treballar massa els bombers i sanitaris.

I tenint en compte tot plegat, ens toca gaudir de la curta nit de Sant Joan, i desitjar que per molts anys puguem fer reiteracions festives.