Comencen els cent dies de gràcia

Cent és un número habitual a la societat occidental. És el nombre d’anys d’un segle, la quantitat de divisions de la majoria de les divises o la temperatura d’ebullició de l’aigua. Simbòlicament, representa abundància, potencial infinit i autosuficiència. Cent dies també és el temps que, tradicionalment, atorguem als polítics entrants per presentar les decisions que poden marcar l’èxit o el fracàs d’un mandat. I això ho saben molt bé les persones que dissabte varen ocupar les seixanta-vuit alcaldies de la comarca, flanquejats per regidors propis i aliens.

Aquest període és com una lluna de mel per als nous governants. Un temps en què les decisions preses, per dures que siguin, gaudeixen d’un període de gràcia de l’oposició. O més ben dit gaudien, ja que en els últims anys el pim, pam, pum polític comença poques hores després de tancar-se les urnes. Va ser Franklin Delano Roosevelt, el president que més any ha ocupat la Casa Blanca, qui l’any 1943 va aconseguir aquest consens per donar un cop de timó a l’emergència que representava la Gran Depressió. Els Estats Units era un caos. Molts bancs havien fet fallida i les borses estaven tancades. En quatre anys, el país havia perdut una quarta part de la seva riquesa i l’atur, en algunes ciutats, arribava a vuit de cada deu habitants.

Que a l’Alt Empordà no tinguem ni banca, ni borsa pròpia tampoc és excusa perquè els nous inquilins dels consistoris, o aquells que han aconseguit repetir, no gaudeixin d’aquest període per prendre decisions estratègiques que marcaran la vida comarcal i d’aquells que hi vivim durant els quatre anys vinents i més enllà. Un polític que ara s’ho mira des de la distància em recordava fa uns dies que «el poble no s’equivoca». Si us plau, deixem ja de parlar d’abstenció, d’aritmètiques polítiques fa poc impossibles i de tutti quanti. Exigim treball a governs i oposició, perquè com deia Roosevelt: «En qualsevol moment de decisió el millor és fer el que és correcte, després el que és incorrecte, i el pitjor és no fer res».