68 alcaldes disposats a escoltar els seus veïns

Jordi Masquef, Josep Maria Martínez, Anna Massot, Josep Bofill, Montse de la Llave, Núria Escarpanter, Pia Serinyana, Míriam Lanero, Agustí Badosa, Miquel Brugat, Júlia Gil, Gael Rodríguez, Pere Moradell... I així fins a 68 alcaldes. Les constitucions dels nous ajuntaments a cadascun dels pobles de la comarca del dissabte 17 de juny són molt més que un pur tràmit administratiu. En els ajuntaments, no es promulguen grans lleis, ni es decideixen les principals línies polítiques de cap on ha d’avançar el país. Però, en canvi, sí que és la primera porta on els ciutadans trucaran quan tenen un problema.

«Hi has de ser-hi, no hi ha cap secret perquè la gent et voti com a alcalde, que sàpiguen que hi ets i que intentes ajudar-los i treballar pel poble», explica un dels alcaldes empordanesos amb més anys de feina acumulada en un ajuntament d’un municipi relativament petit de la comarca. No hi ha cap més alternativa. Sense dedicar-hi moltes hores, cap alcalde aconseguiria fer funcionar el seu poble. «I al cap de quatre anys et faran fora», remata el veterà polític que, després d’un grapat de legislatures, sap que mai podrà tenir content a tothom i que sempre hi haurà veïns que pensaran que no han fet prou. A diferència, però, del que passava amb el president de la Generalitat o del govern estatal, l’alcalde sap que cada matí es pot trobar pel carrer un veí insatisfet. I aquesta és la gran pressió que tenen els alcaldes i alcaldesses damunt seu.

El finançament dels ajuntaments no ha estat mai resolt d’una manera definitiva i, per exemple, durant la pandèmia va quedar clar que molts no tenien prou múscul econòmic per encarar l’increment de necessitats en les seves regidories de serveis socials. Aquí, en la manca de recursos, sigui en casos excepcionals com la pandèmia o per afrontar inversions, neix un dels principals problemes dels alcaldes: com dir «no» al veí que et trobaràs cada dia al carrer. La gestió del dia a dia sense caure en el «populisme» de dir «sí» a tothom serà el gran repte dels 68 alcaldes de l’Alt Empordà en uns anys on, pel context geopolític i econòmic mundial, no arribaran més recursos als ajuntaments. Si no, potser, menys.