Oportunitat perduda

Cada vegada, darrerament, que hi ha Cimeres de Nacions Unides sobre canvi climàtic, és més freqüent afirmar que ha sigut una oportunitat perduda i segons qui qüestionant els objectius i disseny d’aquestes cimeres internacionals. Doncs bé, ara hem tingut, en aquestes darreres eleccions municipals molt més que una oportunitat, una oportunitat d’or, per fer els deures que tenim pendents com a societat i en tant mascaró de proa, els poders públics, per posar-nos al dia en matèria d’emergència climàtica, com a gran repte en els seus dos vessants, el de mitigació i el d’adaptació. Fixem-nos com en aquestes darreres setmanes amb tot el soroll de la campanya, on s’ha parlat de tot i més, s’han llançat acusacions, s’ha fet demagògia a cabassos, s’ha promès l’oro i el moro i en paral·lel s’ha mimat i ensabonat el ciutadà amb bones paraules, picades d’ullet emocionals, etc., no ha sortit aquesta «patata calenta» que podria posar en risc una plàcida legislatura els pròxims quatre anys. Però no ho serà. Una vegada passat el 28-M, les properes generals a finals d’any i les europees l’any vinent, saltarà pels aires la dura realitat: s’haurà de córrer molt més amb l’eòlica i la solar i començarà a ser un delicte ambiental la no implementació de plans d’emergència climàtica.

És sabut, però no prou divulgat, que és a les ciutats, més que a les regions i estats i més encara que a organismes europeus o internacionals, on més es pot fer per l’emergència climàtica. No sols per la proximitat, sinó perquè és aquí on es decideix si estem compromesos a escala local a fer coses concretes o preferim continuar fent crítica global sobre com estan de malament les coses.

Potser cal recordar que és a les ciutats on es consumeix el 75% de recursos naturals i això inclou localitats grans i petites (òbviament, com més grans, més consum), que generen entre el 70 i el 80% de les emissions de gasos efecte hivernacle. Per tant, se sap (ja fa anys, no ara) on hauríem d’estar combatent el problema. A totes i cadascuna de les localitats de Catalunya, 900 i escaig, amb ajudes, programes, plans d’actuació de l’Estat, la Generalitat i la Diputació (que té més recursos dels que ens pensem). Fa tants anys que se sap, que fa més de 20 es va crear l’Aliança de Governs Locals per la Sostenibilitat (ICLEI), una xarxa global que agrupa a 2.500 governs locals i regionals de 125 països. Entre ells Catalunya, i no pocs ajuntaments catalans. On estaven el 28-M aquests governs locals per la sostenibilitat? Distrets amb les caques de gos i el top manta?