Paral·lel 46

EOI

«Molts figuerencs i empordanesos hi han passat per les seves aules, la qual cosa els ha permès des d’ampliar coneixements a obrir-se una possible porta laboral en un territori on els idiomes són una peça clau»

Alfons Martínez Puig

Alfons Martínez Puig

De tots els centres d’ensenyament públic que tenim a Figueres, i en aquest cas es pot estendre a tot Catalunya amb més de 45 centres i molts més a la resta de l’Estat, l’Escola Oficial d’Idiomes és un dels més dinàmics i probablement més útils atesa la nostra situació geogràfica, sent com som un país de frontera i turístic on els idiomes són una baula necessària per no dir imprescindible.

Curiosament, en un país en què el sistema educatiu és qüestionat gairebé sempre i on, també, els diferents canvis educatius han provocat no pocs problemes tant a docents com a alumnes, la fórmula de la coneguda com a «EOI» –adaptada a cadascun dels canvis educatius– continua vigent des de la seva creació, a Madrid, l’any 1911 sota el nom de Escuela Central de Idiomas.

I curiosament, també, aquesta fórmula d’escola d’idiomes oficial, que certifica el coneixement, competència i nivell d’idiomes dels alumnes, i sent un centre especialitzat en l’ensenyament de llengües vives, que en diuen, és l’única que existeix a la Unió Europea. No hi ha cap altre model com aquest, i val a dir que és un model realment interessant, necessari i, sobretot, en els temps que corren cal dir-ho, molt útil.

Dir això no és cap novetat, ja que molts figuerencs i empordanesos hi han passat per les seves aules, la qual cosa els ha permès des d’ampliar coneixements a obrir-se una possible porta laboral en un territori on els idiomes són una peça clau. Aquests dies de final de maig, ha acabat el curs d’enguany i només resten els exàmens; és curiós veure el perfil dels estudiants, que va des de joves estudiants fins a persones adultes.

L’Escola Oficial d’Idiomes, en general però en el cas de Figueres i l’Alt Empordà potser més, és un element bàsic de formació que té un ventall molt ampli i dona un servei públic que contribueix a donar aquest valor afegit com és la competència en idiomes, que tanta falta fa en aquest país i que, tot i els avenços, encara estem per darrere d’altres països.