Figueres i la Fundació Gala - Salvador Dalí

Un simple passeig pel centre de Figueres permet comprovar que els visitants, especialment els francesos, han tornat a la ciutat deixant gairebé oblidat el sotrac que va representar la pandèmia i les restriccions sanitàries. Figueres és comerç, és gastronomia, és la porta entrada de l’Empordà i de la resta de Catalunya. Però, de portes enfora, Figueres també és Dalí. I amb un pes important. La bona marxa de la Fundació Gala-Salvador Dalí sempre és una bona notícia per a la ciutat. I, segons va explicar la setmana passada el president de la fundació Jordi Mercader, la força d’atracció turística del geni surrealista ja ha deixat enrere els moments més complicat. La pandèmia va enfonsar els números - pocs més de 200.000 visitants el 2020 i menys de 400.000 el 2021-, però els 817.097 visitants del 2022 representen la darrera estació el camí de retorn al milió de visitants del Triangle Dalinià. És a dir, el Teatre-Museu Dalí de Figueres, el Castell de Púbol i la casa de Portlligat.

Una recuperació dels visitants que, lògicament, ha tingut una notable incidència amb els resultats econòmics de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Que, per altra banda, en els últims anys ja ha fet un notable esforç en la contenció de la despesa. L’any 2022, la fundació va tancar l’exercici comptable amb un benefici de 4,5 milions d’euros, una dada que representa un 15,76% de millora respecte a l’any 2019. De fet, els ingressos del 2022 van ser de 15,3 milions d’euros i els costos, 10,7 milions.

L’arribada a Figueres, en una gran exposició prevista per a la tardor, del «Crist de Glasgow» és un altre dels motius que, almenys per a la fundació, es pugui mirar el futur pròxim amb optimisme. El quadre, que en les últimes dècades només ha sortit un cop de la capital escocesa, hauria de ser un reclam per a atraure visitants dalinians a la ciutat en ple novembre amb les cues de l’estiu ja ben oblidades. Dalí és la via d’accés a la ciutat de molts visitants i, per tant, cadascú des de la seva autonomia, Fundació, Ajuntament i societat civil de Figueres haurien de remar en la mateixa direcció. Buscar, per exemple, ponts de col·laboració entre la iniciativa municipal de museïtzar la casa natal del pintor que, difícilment, tindrà èxit comercial anant per lliure de tot el que representa el Teatre-Museu.