El fet musulmà a casa nostra

Les societats actuals es caracteritzen creixentment per la seva diversitat ètnica i religiosa, i les principals ciutats d’Europa tenen en la gestió del cosmopolitisme un dels seus principals reptes, ara i de cara al futur. Aquesta diversitat és fruit d’un passat colonial europeu, però també de la inevitabilitat de percebre Europa com una terra de millora, d’acollida i de prosperitat. I hem d’assumir que aquesta percepció no es canviarà en un futur previsible.

A casa nostra, i fruit dels condicionants geogràfics, aquesta diversitat social té un marcat component musulmà. Aquesta està basada en la nostra mediterraneïtat, i en la relativament fàcil connectivitat amb el Nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Àfrica Subsahariana, totes elles zones de població majoritàriament musulmana.

A Espanya, hi ha més de dos milions de persones que tenen com a referent cultural i religiós l’Islam. A Catalunya, representen més de 600.000 persones, en funció de les fonts. Això representa un 8% de la població total catalana. Aquest percentatge està a nivells similars a les societats més cosmopolites d’Europa com són el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Suècia.

Pel que fa a la província de Girona, hi viuen uns 90.000 musulmans, representant al voltant del 12% de la població total de la província. Aquest fet fa del factor musulmà un element cada cop més present, tant a la societat com als negocis de Girona. Dintre d’aquesta comunitat, la població majoritària és d’origen marroquí, però hi ha igualment importants comunitats de gambians, senegalesos, nigerians, sirians o algerians.

A la província de Girona, hi viuen uns 90.000 musulmans, representant al voltant del 12% de la població total de la província.

Si la societat catalana vol seguir fidel a la seva història de creativitat, integració, obertura al món, capacitat de resiliència i innovació ha de ser capaç de fer d’aquesta pluralitat un factor positiu de valor afegit. Autoritats, món econòmic, comunitats culturals, món acadèmic, societat civil... hem de ser capaços de fer valer aquesta riquesa des del respecte mutu i l’aprofitament de les oportunitats que ofereix, sense caure en el simplisme i els possibles estereotips mutus.

Estem ja davant la realitat i les possibilitats que ofereix la primera generació de ciutadanes i ciutadans musulmans nascuts a Catalunya. Joves, natius digitals, formats (n’hi ha uns 80.000 a Educació Primària a Catalunya), connectats amb el que passa al món i amb el potencial de normalitzar dos mons culturals. Si la construcció de la identitat és complexa en un adolescent, amb un entorn de referents culturals diversos és encara més intens i complicat. Pot generar incomprensions, dubtes, fins i tot angoixes entre part d’aquests joves. Però és igualment innegable les oportunitats que aquesta complexitat pot oferir tant a l’individu com a la societat en el seu conjunt.

Hem de ser capaços de veure que d’aquest repte social es deriven també oportunitats econòmiques. La demanda de productes i serveis adaptats al consumidor musulmà, i per tant halal (el que està permès consumir pels musulmans), no deixa de créixer a casa nostra als darrers anys, i a Europa encara més. A aquest fet se li ha de sumar el creixent turisme musulmà que visita les nostres terres procedents de França, Regne Unit, Holanda o inclús els Emirats Àrabs Units. Hi ha un enorme benefici en entendre les demandes raonables d’aquest tipus de turista i mirar d’adaptar-se, per tal de ser un referent turístic per a aquest col·lectiu.

Entendre les demandes raonables d’aquest tipus de turista i mirar d’adaptar-se, per tal de ser un referent turístic per a aquest col·lectiu.

Els beneficis que es deriven de crear ponts amb aquests consumidors poden ser considerables. De fet, a Girona hi ha més de 80 empreses que ofereixen productes alimentaris, gastronòmics, medicinals o turístics per a aquest heterogeni grup de consumidors. Carn, embotits, caldos, llaminadures, concentrats, moda, reforços nutricionals, vacunes, colorants, perfumeria, pastisseria, col·làgens o cafès halal ja es produeixen a Girona. I de gran qualitat. I tant per consum domèstic com per vendre-ho al món. I de forma creixent.

Hi ha un gran camí per recórrer en ambdues direccions pel que fa a crear ponts entre diferents comunitats, però les oportunitats empresarials i laborals ben enteses, sempre són un bon començament. I així ho han entès hotels, organitzadors d’esdeveniments com casaments, marques d’alimentació, restaurants gironins, agències de turisme... inclús la mateixa Cambra de Comerç de Girona, que està desenvolupant una pionera estratègia per generar oportunitats on hi ha necessitats en aquest segment.

Agradi o no, el futur de les nostres societats serà més divers, tindrà més referents identitaris i serà més complex. I, per tant, requerirà estratègies i idees més creatives que permetin que tots i totes guanyem en conjunt. ¿No és cert que la creativitat i la innovació apareixen més fàcilment en entorns que posen a treballar punts de vista diversos? Doncs aquesta matèria primera diversa ja la tenim aquí. Ara, posem-nos a treballar.

*Javier Albarracín és professor de Relacions Internacionals de la Universitat Blanquerna.