Per què votem?

Abans d’abordar el tema, és evident la metàfora amb un icònic capítol de Crims per explicar l’acte antinatural que suposa votar sense ser conscients del que representa, o no fer-ho. Amb unes eleccions municipals a la cantonada, comptem amb dues eines indispensables per exercir la nostra veu com a ciutadans. Durant tres anys i tres-cents seixanta-quatre dies, si no és any de traspàs, podem fer servir una de les armes més monstruoses i de destrucció massiva de la psique humana: les converses amb el cunyat, família o no, sentenciant que el món se’n va en orris. La segona, només un dia, votar.

El sistema compta amb incomptables mecanismes d’autoprotecció i consolidació de si mateix, però l’escletxa que representen unes eleccions és el petit contrapunt a decidir com es reparteixen les cadires els actors polítics. Efectivament, és el joc de les cadires, però és el que tenim, i hi ha qui no en té. Per què votem? Doncs per exercir la nostra veu i responsabilitat com a ciutadans. Més enllà dels marcs mentals i afinitats polítiques, en unes municipals, la gent vota a la persona i no al partit; ho sabem tots. Però els partits tradicionals es regeixen per directrius des de dalt. En aquest sentit, em declaro partidari del municipalisme pur, sense obeir ordres de Barcelona a l’hora de pactar. Certament, és una deriva que està calant prou, però encara continuem sotmesos al caciquisme caspós de la tradició catalana.

Seguint aquestes sofisticades tècniques de persuasió del segle XX, més pròpies de l’Espanya i la Catalunya profunda i no d’una societat que busca presumir de cosmopolita, ens trobem, en molts casos, sense especificar, amb una dura elecció. L’expressió és tan baixa i minsa intel·lectualment com encertada. Guatemala o Guatepeor.

O bé ens queixem del que hem tingut els últims quatre anys, o bé volem recuperar aquells de qui ens vam queixar els anys anteriors. És ben bé que ja diuen que els catalans ens queixem per vici. És ben bé que ens queixarem igual. El que caldria entendre és la responsabilitat individual i col·lectiva com a societat per potenciar les polítiques públiques i municipals. La feina no acaba només votant, implica defensar una moral i uns valors com a tribu que facin que aquestes decisions polítiques calin en l’entramat social. Ara bé, si ni tan sols fem aquest primer pas, o tampoc ens parem a pensar a qui votem més enllà de les respostes senzilles i populistes, convertim l’acte de votar en un crim. I així és com no us plantejo a qui votareu. Parafrasejant: per què votem?