En dies de fires

Estem al bell mig de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, la festa major, i, independentment de tot, en aquests dies es respira un ambient especial a la ciutat. A poc a poc, s’ha anat embolicant amb les activitats que s’hi duen a terme. D’ençà que s’ha instal·lat el clos de Fires, és habitual veure els joves que van amunt i avall de l’avinguda Vilallonga de camí, o de tornada, de les fires, en colles a les quals se’ls endevina el somriure.

Des que el rei Alfons IV concedís a la Vila de Figueres la gràcia de celebrar la Santa Creu, l’any 1419, en el que llavors s’anomenava la fira de retorn, perquè la gràcia reial permetia celebrar la Santa Creu una setmana abans i una després del dia 3 de maig, hem celebrat aquesta festa major de diverses maneres fins als nostres dies. No sé si de manera ininterrompuda, suposo que no, però sí que crec que té la suficient entitat perquè la valorin tots els ciutadans any rere any.

Tots tenim els nostres records de les Fires i Festes de la Santa Creu, alguns de més recents i d’altres més antics. Les mateixes xarxes socials ens acompanyen a vegades amb imatges antigues en blanc i negre o amb aquell color que de viu s’ha anat esmorteint. Al capdavall, probablement el més rellevant és que cada ciutadà guardi un record propi, amb el qual es vagi fent seva aquesta festa col·lectiva, però que no seria el mateix si no hi acabem de posar la perspectiva més personal.

En dies de Fires, no puc deixar de pensar en aquelles persones que ja no hi són, i sempre hi eren; records vinculats que, els mirem per on els mirem, sempre tenen l’aire de felicitat que ens acompanya quan hi afegim certa nostàlgia. I malgrat que, com deia l’escriptor Peter de Vries, la nostàlgia ja no és el que era, sí que és cert que ens permet «gaudir» més dels nostres records.

En dies de Fires, recomano gaudir-ne tant com es pugui, anar guardant records de les fires que ens permetin retrobar-les a la memòria, i poder fer-nos-les cada vegada una mica més nostres.