Reflexions sobre l’alimentació

Sovint les èpoques de carestia alimentària han coincidit amb èpoques de conflictes bèl·lics, o de catàstrofes naturals, com terratrèmols, inundacions, sequeres... Darrerament, el fet de la globalització ha pogut minimitzar aquests problemes en les zones on s’han patit i semblaria que en aquests moments de la història de la humanitat aquestes són situacions que ja no poden passar. Però... és així? Doncs no és massa clar, ja que la globalització està dominada per grans empreses voltors que han absorbit tot el que han pogut i que ho controlen tot, o quasi tot i també controlen l’alimentació que, així, ha passat a convertir-se en un objectiu comercial en lloc de ser el que és: un dret vital.

El canvi climàtic sembla que mostra les seves urpes, ara amb dos anys seguits de sequera que dificulten els cultius i, l’alimentació. I encara que de sequeres, al nostre país, n’hi ha hagut sempre, mai s’havien combinat amb altres circumstàncies que la fan més greu.

Com els diferents conflictes bèl·lics en actiu, i l’esgotament dels combustibles fòssils que encareixen els productes de la gran majoria d’indústries que fan servir maquinària pesant, entre elles l’agricultura, que s’ha convertit en una indústria controlada per les empreses que comentàvem abans i que són les que proveeixen d’aliments les grans cadenes de supermercats, en competició per veure qui ven més barat.

Però en moments de carestia hídrica, amb els camps secs i la pèrdua quasi segura de la collita de cereals (que ens proporcionen el pa, la pasta, productes com la carn i la llet, ja que els animals s’alimenten de cereals) aquest comprar més barat al super vol dir haver escanyat abans el pagès. I què passarà si els pagesos acaben abandonant, farts de tanta explotació? Ens alimentarem de pastilles?... Potser una de vermella per esmorzar amb totes les vitamines necessàries per al dia? Una altra de groga al migdia amb proteïnes que ajudin a mantenir l’activitat? I una de blava al vespre amb components clamants per a ben dormir? Qui sap si no arribarem a alguna cosa semblant, i tot, controlat per les empreses que s’hi dediquin... Continuarà l’activitat agrària, però serà al servei d’aquest nou model alimentari que ens estalviarà hores de cuina, males digestions i excés de greix, ja que tot estarà controlat...

Però haurem delegat una altra parcel·la de la nostra vida.