La casa per la teulada

Vaig saber, per aquest mateix setmanari, de la publicació d’un llibre escrit per Joan Vergés sobre la història de la colònia d’empleats durant la construcció del Pantà de Darnius-Boadella el 1969. I mentre pensava que pot ser una història interessant, que vull llegir, em preguntava què passaria si, avui, ens imposessin la construcció d’un pantà en ple parc natural de l’Albera, entre pobles tranquils i idíl·lics. Segur que unes quantes veus sortirien al carrer per protestar sobre l’impacte de la nova presa en el medi ambient, a la flora autòctona, al paisatge i serien contraris a submergir masos i la històrica foneria de Sant Sebastià de la Muga.

Això em transporta a la situació actual i les queixes sobre les implantacions dels parcs eòlics i solars. Hem de ser crítics, defensar l’entorn, sens dubte, i evitar que grans companyies en facin negoci, però també entreveure el futur i les necessitats que tindrem. S’ha decidit que l’any 2035 els cotxes siguin majoritàriament elèctrics, pensant que així serem més ecològics, sense preguntar-nos d’on sortirà el corrent elèctric que ens cal, ara ja, per carregar-los o què se’n farà de les bateries, que en 10 anys s’hauran de llençar, plenes d’àcid i de plom o de les plaques solars, que ja omplen moltes teulades, però que tenen una vida limitada. Llavors, si aquesta és la imposició, no tenim més remei que generar moltíssim més corrent i fer-ho immediatament. El canvi climàtic fa que no plogui i que els pantans, com el de Darnius-Boadella, s’assequin, les nuclears són perilloses i els generadors contaminen.

Aleshores, què ens queda? el vent i el sol. Per sort nostra, estem en un país ric en energies renovables, i per això és lògic que estiguem en el punt de mira.

Estem d’acord que no la volem a la magnífica badia de Roses, que no ens agrada veure l’Empordà ple de molins de vent gegantins. Però, siguem conscients que la nostra victòria –si l’aconseguim– serà enviar aquest nyap a un altre lloc similar, amb altres afectats i amb altres paisatges trencats.

Perquè no hi ha marxa enrere ja que, al cap i a la fi, mentre protestem enèrgicament, portem un mòbil a la butxaca que cal carregar, tenim un ordinador, televisor, vitroceràmica, potser aire condicionat, una rentadora i volem que, en prémer l’interruptor, el llum s’encengui.

Això és el que passa quan les decisions són precipitades i no se sospesen les conseqüències. Es diu «començar la casa per la teulada», això sí, plena de plaques solars.