Espais blaus

Terra de fenicis

"L’excessiva aposta pel turisme i serveis, està portant al declivi de Catalunya, amb sous baixos, poc valor afegit, disminució de la renda per càpita, immigració, etc. El 28-M servirà per destapar això o continuarem amb el top manta o les caques de gos?"

Toni Salamanca

Toni Salamanca

No, no es tracta de proposar un esdeveniment cultural com «Terra de trobadors», sinó de fer un petit flaix sobre allò que molts fenicis nomenen «casa nostra». Zona de pas, lliure mercat, paradís fiscal (quasi, sobretot per les grans tecnològiques i altres multinacionals). Un país per fer negocis, de comerciants, mercaders... Fa uns anys, quan estava en efervescència l’independentisme (o millor dit, el «procés»), es va posar de moda parlar i escriure sobre el «model de país», «el país que volem», etc. Un objectiu lloable, però que ja es contradeia llavors amb la realitat pura i dura. Les tendències venen de lluny. D’abans del procés, durant i després. De fet, s’han accentuat aquests darrers anys.

Dues dades ben recents i amb pocs dies de diferència, que haurien de crear una gran alarma social i ser motiu per a una cimera institucional, un ple extraordinari del Parlament o un terratrèmol polític, han passat sense pena ni glòria. Anem a les dades.

Fa pocs dies ha sortit a la llum que els estrangers ja ocupen un 43% dels pisos de lloguer de Barcelona, on ja fa anys la gent jove no hi pot viure i ara fins i tot la no tan jove ha d’emigrar cap a altres ciutats del cinturó. Però això no és nou i està passant ja fa temps a Menorca, Eivissa, Formentera, etc. També a la Costa Brava. A moltes localitats de l’Alt i el Baix Empordà, no sols Cadaqués, on hi ha de fa poc un moviment en contra d’aquesta bogeria, que es va estenent com una taca d’oli. Però aquí no passa res. Ni els més sobiranistes diuen res, ja que són els primers a fer de fenicis, ni els menys sobiranistes tenen una alternativa sòlida i rigorosa que posi fre a aquesta orgia especulativa.

L’altra dada, ben recent, també molt il·lustrativa del «país que volem», salta a la llum aquests dies: Catalunya és la zona d’Espanya, on més ha retrocedit la indústria de l’any 1955 ençà. En concret, ha passat de tenir el 43% del PIB l’any 1955, al 17% actualment! Un retrocés inaudit per més que s’hagi de donar resposta al turisme i serveis, que ve accentuat els darrers anys amb els nous déus dels fenicis: Amazon i AirBnB. I lliures d’impostos. Facilitats Catalunya!

Ja fa anys, que Miquel Puig, un economista i assessor de la Generalitat, poc sospitós de ser un radical, ho ve advertint, l’excessiva aposta pel turisme i serveis, està portant al declivi de Catalunya, amb sous baixos, poc valor afegit, disminució de la renda per càpita, immigració, etc. El 28-M servirà per destapar això o continuarem amb el top manta o les caques de gos?