Un altre llibre

En la proximitat de la festa de Sant Jordi, us convido a llegir, i a regalar roses. En l’aire fresc d’aquesta primavera que encara no s’ha decidit a donar-nos la pluja, hi ha present, a casa nostra, la campanya electoral per les eleccions municipals.

El darrer llibre que he llegit és La plaga blanca, un llibre d’Ada Klein Fortuny. Amb una senzilla recerca a sant Google vaig saber que Ada Klein Fortuny és un pseudònim, d’una persona que és metge que treballa fent recerca en malalties infeccioses, i que el seu llibre La plaga blanca (L’Altre editorial, BCN 2020) és el seu debut literari.

Tot seguit el vaig encarregar a la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, i l’he llegit amb molt d’interès. Un llibre sobre poetes, escriptors, personatges que tenen en comú el fil invisible de la malaltia de la tuberculosi: A. Txékhov, K. Mansfield, Paul Eluard, Georges Orwell, el de 1984 i la Revolta dels animals; el nostre poeta Joan Salvat-Papasseit, Franz Kafka.

La tuberculosi va ser la malura que va delmar la població europea entre guerres, va rebrotar amb les postguerres, i es va endur molts joves.

Recordo com si fos avui que la mare m’explicava les seves anades amb tren des de Celrà a Barcelona, acabada la guerra civil, carregada de pollastres, ous i menjar per a un jove (penso que va ser un xicot de joventut d’ella), que malvivia en un rònec pis del Barri Vell de Barcelona, i que finalment també va morir de tuberculosi.

Gràcies, Ada, per fer-me reviscolar records molt amagats en el meu cor. El pare sempre deia que la mare va ser sempre «una advocada dels pobres». Amb l’Ada, compartim comentaris d’opinió empordanesa a Ràdio Capital. I us he de confessar que des que en Miquel Curanta em va incloure entre els «comentaristes» de Ràdio Capital, procuro llegir o escoltar tots els comentaris dels meus companys, que a més rebo puntualment cada dia.

Aquest març passat em va fer reflexionar el que va fer Ada Klein, aquell que diu: «Sembla que no passa res, però cada dia som més pobres». I escrivia: «Ens deien que Europa no està en guerra, i bé que hi som. Si enviem armes, estem en guerra; si bloquegem la participació de ciutadans russos als projectes europeus, estem en guerra; perquè ens posicionem».

Aquests dies, des de l’Associació «Amb les teves mans», de la qual formo part, i en soc el president, tenim un soci i la nostra furgoneta a Ucraïna. Va marxar el dimecres 29 març i s’hi estarà fins al 15 d’abril, entrant i sortint des de Cracòvia cap a Ucraïna, on portarà material sanitari (Hospital de Sloviansk), anirà a Khàrkiv, i a portar espelmes i alimentació infantil a uns quants orfenats a prop de la frontera amb Moldàvia. Per tant, el tema de la guerra a Ucraïna l’estic vivint amb intensitat.

La nostra furgoneta va marxar ben carregada, no pas d’armes, evidentment, sinó de material sanitari, alimentació infantil i candeles. Hem fet, estem fent encara, una campanya de sensibilització a escoles i comerços sobre les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Hi manca de tot: llum, menjar, gasolina... i hi sobren morts, i ferits i destrucció.

Les imatges d’edificis i carreteres destruïts, les escoles bombardejades, els hospitals de campanya amb el mínim de material per salvar vides, els orfenats plens de gom a gom, les sirenes xiulant anunciant el risc de més bombes, tot això ens ha fet saber, amb missatges i fotografies, en Milton Sánchez, en aquests dies, mentre nosaltres, aquí, celebràvem la Pasqua, la Resurrecció de Jesucrist, amb cants d’Al·leluia!

Aquest any la Pasqua Jueva (del 5 al 13 abril), la Catòlica (8-9 abril) i la de l’Església Ortodoxa (15-16 abril) han coincidit ben a prop. Els jueus recorden l’alliberament del poble de mans del faraó d’Egipte, i la travessa del Mar Roig. Jesucrist, com bon jueu, va celebrar el sopar de Pasqua amb els seus deixebles, el Dijous Sant, just abans de la seva passió, mort en creu, i resurrecció.

Les Esglésies de Centre i Est d’Europa, de ritus grec, tant si són Ortodoxes com unides a Roma, també Ucraïna i Rússia, van celebrar aquest cap de setmana passat (15 – 16 abril) la resurrecció de Crist. Tant de bo que fos l’ocasió per fer callar les armes, i no sols per uns dies, sinó que possibiliti crear un clima de diàleg per assolir la pau justa i veritable.