Educació ambiental

Llegia el titular d’un article que deia: «l’educació és ambiental o no és educació». I vaig trobar la frase molt encertada. Educació no és conèixer la física, les matemàtiques o la història, que també, evidentment, però si s’educa en tots aquests coneixements i no som capaços d’educar en la importància que té l’equilibri ecosistèmic, no solament per a la seva supervivència, sinó per a la nostra, no podrem mai tenir una societat respectuosa amb l’entorn.

I si l’entorn emmalalteix, nosaltres emmalaltim. I si l’entorn arriba algun dia a desaparèixer, nosaltres desapareixerem tot darrere... o tot davant. Formem un tot i no solament ho hem d’entendre, si no que ho hem de comprendre i hem de viure amb el respecte que aquesta comprensió ens confereix.

En aquest sentit, va ser molt interessant la II jornada de Somriure i revolta en memòria de Pilar Heras Trias, que el 25 de març es va fer als Caputxins de Figueres per tractar el tema: l’educació davant l’emergència climàtica, la crisi energètica i els reptes ambientals.

De la mà d’uns quants educadors ambientals es van desgranar idees interessants, igual que es van exposar exemples d’accions portades a terme en aquest sentit. Els educadors ambientals són professionals que s’encarreguen de conscienciar d’allò que és en realitat el medi ambient, de quina manera hem d’actuar per a fer un bon ús dels recursos naturals (que de fet són tots els recursos que fem servir, ja que tots venen de la natura) i de com podem fer accions que impactin positivament en el medi que ens envolta i del que formem part irremissiblement. Mentre els escoltava, pensava que hi hauria d’haver educadors ambientals a cada cantonada, ja que no només la mainada necessita aquests coneixements, si no gran part de la ciutadania.

Es va tancar la jornada amb una conferència del científic figuerenc Antonio Turiel, amb dades que posen la pell de gallina, però que s’haurien de cridar als quatre vents, perquè la cosa no esta per a bromes. I una de les paraules que es van pronunciar força, i ja és d’agrair perquè resulta una paraula maleïda en molts àmbits, va ser «decreixement», ja que si no som capaços de decréixer en la nostra esbojarrada cursa de produir més, comprar el que no necessitem i generar residus a dojo, tres accions que necessiten totes elles de molta energia, no hi haurà renovables que ens salvin.